Resultats de la cerca

El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu…

Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota…

Ha passat als Orellano

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

Sanç IV de Castella conquereix Tarifa, en poder dels benimerins

El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi

Ha estat professor de diferents universitats estrangeres i és catedràtic de teoria de la literatura Poeta d’obra àmplia, de la seva extensa bibliografia destaquen En el umbral del hombre 1964, Víspera de la destrucción 1970, El cuerpo fragmentario 1978, Tabula rasa 1985, La mirada extrangera 1985, El sueño del origen y la muerte 1988, Orfeo filmando en el campo de batalla 1994 i Profundidad de campo 2000 De la seva obra com a assagista i estudiós de la literatura, es poden assenyalar El espacio y las máscaras 1975, Novela picaresca y práctica de la transgresión 1975 i Elementos para una…

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985