Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Àmbits temperats i subtropical de les laurisilves i boscos afins
Parc nacional de Croajingolong, Austràlia
mineralomassa
Ecologia
Quantitat de nutrients que conté la vegetació per unitat de superfície en un ecosistema.
La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden…
weigèlia
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors infundibuliformes i de color de rosa, agrupades en ramells, i de fruits capsulars.
És originari de Corea i és plantat en jardins dels països temperats
pitòspor
Branca de pitòspor florida
© MC
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les pitosporàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles ovades, coriàcies, d’un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants.
Procedeix de l’Orient llunyà i és molt comú en els jardins dels països temperats
flor de corall
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes trifoliolades i de flors carmesines.
És una planta ornamental procedent del Brasil molt conreada en països càlids i temperats, especialment als EUA
esponja d’aigua
Zoologia
Gènere de porífers de l’ordre de les haplosclerines, de la família dels espongíl·lids, que forma revestiments de petites dimensions sobre les pedres, les fustes i altres objectes submergits de les aigües dolces.
Habiten en els rius i els llacs dels països temperats, i n'hi ha algunes espècies als Països Catalans
pirolàcies
Botànica
Família de bicornes constituïda per plantes herbàcies o rarament sufruticoses, de fulles generalment esparses, de flors regulars, hermafrodites, hipògines, comunament pentàmeres, arraïmades o solitàries.
Consta d’unes 35 espècies, pròpies dels països temperats i freds de l’hemisferi nord, la majoria de les quals són del gènere pírola
haloragàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per herbes de fulles sovint pinnatífides, de flors inconspícues, actinomorfes, hipògines i sovint tetràmeres, i de fruits drupacis o muciformes.
Consta d’unes 160 espècies, pròpies de països temperats i subtropicals, algunes de les quals, pertanyents als gèneres Myriophyllum i Gunnera , són conreades com a ornamentals
aspecte
Botànica
Conjunt de caràcters que presenta una planta o comunitat determinades corresponent a cada etapa de la seva vida al llarg de l’any.
En climes temperats i freds hom pot distingir principalment quatre aspectes vernal, estival, autumnal i hivernal, i, a més, un aspecte prevernal en països subtropicals amb secada estival
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima