Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
tinya
Patologia humana
Malaltia microfítica de la pell, especialment del cuir cabellut.
Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars…
falsa tinya
Entomologia
Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat.
Forma petits grumolls entreteixits i dóna al blat un aspecte típic teranyinós Pot arribar a escalfar els sacs —hom diu aleshores que ‘el gra rebull’—, i desprèn força ferum Hom l’anomena també cuc del blat
dermatomicosi
Patologia humana
Denominació genèrica de les infeccions parasitàries micòtiques que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles i els pèls causades per fongs dermatòfits.
També és anomenada tinya
cladosporiosi cutània
Patologia humana
Micosi originada pel fong Cladosporium wermecki, especialment freqüent a l’Àfrica, i en general en països càlids i humits, que afecta sobretot les mans dels pacients.
Es denomina també tinya negra
morró
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, de 5 a 50 cm, de fulles oposades ovals, de flors blanques amb els pètals bipartits i arranjats en estrella, i de fruits capsulars.
Creix en camps, hortes i llocs una mica humits
salicilanilida
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí inodor i incolor, estable a l’aire però sensible a la llum, soluble en alcohol i benzè i poc soluble en l’aigua; es fon a 137°C.
Hom l’obté a partir de l’àcid salicílic i l’anilina i és emprat com a fungicida, especialment en el tractament de la tinya
gracil·làrids
Entomologia
Família que aplega unes 2.500 espècies de microlepidòpters diminuts (de pocs mil·límetres), d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat.
Llur posició de repòs és ben típica, ja que el cos forma un angle recte amb el terreny Les erugues són minadores de fulles, com la tinya de les liles Gracillaria syringella
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya