Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
tip
Acció de menjar o de beure en gran quantitat.
Tippu Tip
Economia
Història
Nom amb què fou conegut Aḥmed ibn-Muḥammad, mercader africà d’origen àrab.
S'enriquí amb el tràfic d’esclaus a l’Àfrica Oriental Ajudà David Livingstone 1867 i Vernet Cameron 1874 i acompanyà HMStanley en el descens pel Congo, 1876-77 Aliat amb el soldà de Zanzíbar 1880, per tal de conservar el control de la conca del Congo el 1887 signà un tractat que el convertia en governador sota mandat europeu però, hostilitzat pels comerciants àrabs, el 1890 es retirà a Zanzíbar
propina
Petita gratificació que el consumidor, el client, etc, dóna a qui el serveix.
punta
Extrem agut d’una cosa.
tonadilla
Música
Peça curta que durant el segle XVIII s’interpretava en els entreactes d’obres escèniques vocals de llarga durada, com a equivalent dels intermezzi italians.
Més rarament, el terme s’utilitza per a designar actes sacramentals del teatre espanyol de la segona meitat del segle XVIII i del XIX L Misón i A Guerrero es consideren els primers autors documentats de tonadillas , composicions que tingueren una rellevància especial en els escenaris madrilenys El gènere, del qual es coneixen riques mostres com La plaza de Palacio de Barcelona , de JValledor estrenada al Teatre de la Santa Creu barceloní el 1774, es val de recursos populars com aires de dansa a l’estil del fandango, la jota o la seguidilla , a més del tractament dels personatges vinculats als…
postdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua en una zona intermèdia entre els alvèols i les incisives.
En català, es dóna normalment, però no necessàriament, quan una dental va seguida d’una articulació posterior per exemple, tub enfront de tip
Julià Ribera i Tarragó
Música
Arabista i musicòleg valencià.
Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs amb F Codera, i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Saragossa 1887-1905 i d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història 1912 Investigà la història i cultura de l’islam a la Península Ibèrica És l’autor d’una abundant bibliografia que culminà en el llibre La…
Francesc Viñas i Dordal
Francesc Viñas i Dordal en el paper de Tristany de l’òpera Tristany i Isolda
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…
,
Francesc Vidal i Careta
Música
Compositor català.
Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina