Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
tomba de Nefertari
Tomba de la reina egípcia Nefertari, una de les més importants i famoses que es troben a la vall de les Reines, amb un excepcional conjunt de pintures murals.
Fou descoberta el 1904, i fins el 1988 se n'havia malmès irreparablement el 25% per culpa del turisme massiu Aquell mateix any s’inicià un llarg i laboriós procés de restauració, no exempt de polèmica, finançat per la Fundació Paul Getty i coordinat per Eduard Porta, que finalitzà el 1995 La tomba i les seves impressionants pintures foren reobertes al públic
tomba de Qin Shi Huangdi
© B. Llebaria
Cambra sepulcral de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi’an, a la província de Shânxi.
Descoberta el 1974, constitueix una de les troballes més importants de la història de l’arqueologia Consisteix en una gran cambra subterrània en la qual hi ha disposades vora de 6 000 figures de soldats —alguns dalt de cavall, d’altres amb carruatges— de mida quasi natural, fetes amb fang que simulen un exèrcit en perfecte ordre de batalla Els cossos de les figures semblen treballats per sèries mentre que les faccions i els atributs de cadascuna cerquen la individualització Aquest conjunt, extraordinari tant per la seva qualitat com per la seva espectacularitat, és datable vers l’any 210 aC i…
projecte Djehuty
Jaciment arqueològic
Programa hispanoegipci d’excavació arqueològica, restauració i publicació de les tombes de Djehuty i Hery, a la necròpolis de la riba oest de Tebes, l’actual Luxor, Egipte.
El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts
Jacint
Mitologia
Adolescent (de filiació diversa, segons les tradicions) que amb la seva bellesa enamorà Apol·lo, el qual involuntàriament l’occí, quan li ensenyava a llançar el disc.
A la seva tomba brotà la flor que duu el seu nom
Ra
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Keyser
Família d’artistes holandesos.
Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra
Neoptòlem
Mitologia
Heroi mític grec (anomenat també Pirros), fill d’Aquil·les i de Deidamia.
Participà en el saqueig de Troia Occí Príam i capturà Andròmaca, que tingué com a concubina Sobre el seu retorn circulen moltes llegendes de l’Epir havia tornat a la pàtria, on prengué com a muller Hermíone, filla de Menelau i promesa d’Orestes Aquest l’occí, o el féu occir, a Delfos, on era venerada la seva tomba El mite de Neoptòlem inspirà tota la literatura grega especialment els tràgics i la romana Sovint apareix a les arts figuratives
Isis
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat egípcia, d’origen celestial, assimilada a Hathor o a l’astre Siri.
Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol
el Cenacle
Estança on Jesús celebrà la Cena amb els apòstols.
Des del s V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al s IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al s XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al s XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial