Resultats de la cerca

La seva trajectòria transcorregué al Futbol Club Barcelona, en la posició de migcampista Fou campió de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958 i campió d’Espanya 1957 Competí amb la selecció espanyola

La seva trajectòria transcorregué en el Barcelona Universitari Club com a tercera línia Amb la selecció espanyola jugà dues edicions del Torneig de les Sis Nacions 2002, 2003 En la modalitat de rugbi de set fou campiona del Trofeu d’Or europeu 2003

Davanter format al CP Voltregà, club en el qual transcorregué tota la seva carrera esportiva El 1980 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga Catalana 1991 i disputà tres finals de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Recopa 1992 També fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

La seva infància transcorregué, primer, al camp de concentració de Mauthausen i, posteriorment, en un reformatori religiós espanyol Retornà a França i publicà Tanguy 1957, Les louves de l’Escurial 1964, Les écroux de la haine 1970, Le silence des pierres 1975, Le sortilège espagnol 1977, La nuit du décret 1981, La gloire de Dina 1984

Format al CE Arenys de Munt, en edat júnior fitxà pel FC Barcelona Després la seva carrera esportiva transcorregué al CH Mataró 2003-04, 2007-09, el CP Vilanova 2004-05 i 2010-11, el CP Tordera 2005-06, el CP Voltregà 2006-07 i el SHUM Maçanet 2009-10, 2011-13 Amb el Mataró guanyà la Copa de la CERS 2009

S’inicià al CP Vic, club en el qual transcorregué tota la seva carrera com a jugador Com a entrenador, dirigí el CP Vic 1962-75, 1982-83, 1986-92, el Mollet HC 1983-85 i el CP Tordera 1985-86 Després, fou membre de la junta directiva del CP Vic i delegat d’esports de l’Ajuntament de Vic

Conegut com Jan Dinarés , la seva trajectòria esportiva transcorregué al Club Egara Guanyà set Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998-2001, quatre Copes del Rei 1993, 1998-2000 i sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002 Fou internacional amb la selecció espanyola en nombroses ocasions Guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 1998 També participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Sydney 2000

La seva trajectòria esportiva transcorregué entre el CP Voltregà, l’Igualada HC, el Barça, el CP Vic, el CH Mataró i el Llista Blava de Lleida, on es retirà al final de la temporada 2000-01 Conquerí dues Copes d’Europa 1993, 1994, una Supercopa d’Europa 1993, tres Lligues 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino