Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
trapa
Tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en un sostre o a terra.
la Trapa
Comunitat de monjos trapencs, procedent de Santa Susanna de Maella (Terra Alta), instal·lada l’any 1810, fugint de l’ocupació francesa, a la vall de Sant Josep de la Palomera (Andratx, Mallorca).
Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs
la Trapa
Branca reformada de l’observança monàstica cistercenca, que prengué origen en l’abadia de La Trappe
.
coll de Trapa
Collada
Coll dels municipis de Bellver de Cerdanya i Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
coll de la Trapa
Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes (Berguedà) de la de l’aigua de Valls; hi passa la carretera de Saldes a Gósol.
Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa
el Coll de la Trapa
Veïnat
Veïnat del municipi de Saldes (Berguedà), al vessant oriental del coll de la Trapa
.
Vilanova d’Almassà
Poble
Poble del municipi de Maella (Matarranya), al N de la vila, a l’esquerra del Matarranya, sorgit vora l’antic monestir de Santa Susanna (des del 1796, de la Trapa), que passà a mans d’un particular de Casp amb la desamortització posterior al 1835.
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà