Resultats de la cerca

S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…

Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí  un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou consagrada per primera vegada el 1018, data…

Situació Interior de la capella des del presbiteri, on s’endevina l’arrencament de la volta de la nau, ara desapareguda ECSA - J Figuerola Les restes de l’església de Santa Maria de Pinyana són dins de l’antic clos del castell de Pinyana, al nord de la torre circular Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Per a arribar-hi cal seguir el mateix recorregut descrit en la monografia anterior JFM Història Malauradament, no es coneix cap referència documental sobre aquesta església, la història de la qual va anar íntimament lligada al castell de Pinyana, esmentat des de la darreria del segle X CPO…

Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli de sepultures excavades a la roca, formada per un conjunt de deu tombes ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada en un aflorament rocós, situat al peu meridional de la Tossa de Baix, a llevant del cap de municipi Mapa 32-14 359 Situació 31TCG014193 Per a arribar-hi cal agafar un camí vers l’est que de Rosselló de Segrià mena a Benavent, tot passant pel costat de la Paperera Alier un cop fets uns 2 km, cal abandonar aquest camí i agafar-ne un altre en direcció nord, el qual amb un recorregut d’uns 200 m mena a la Tossa de Baix, on hi ha la…

Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners la Mare de Déu…

El so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes en els seu extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota Les cordes, en nombre de 35, dobles o triples, són encabides en una caixa trapezoidal que s’aguanta sobre quatre peus, i cadascuna és travessada per cinc ponts de fusta Abasta una extensió de quatre octaves En la seva versió moderna, construïda a la fi del segle XIX, hi ha estat incorporat un pedal per a amortir el so Per bé que és un instrument molt…

Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un batedor dividit…

Situació Petit temple, situat al costat del gran castell de Cuixós, de tipologia anterior al romànic, molt restaurat i modificat al segle XIX ECSA - A Roura Aquesta capella és situada al costat del castell de Cuixós, fortificació o gran casal situat a 2,5 km al NE del poble de Cassanhas Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 44′ 52″ N - Long 2° 38′ 09″ E El castell de Cuixós és al peu de la carretera D-17 que enllaça Cassanhas amb la Tor de França PP-CPO Història Un precepte de Carles el Calb de l’any 845 que confirma les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa esmenta l’església de Sant…

Aquest castell, que inclou al seu recinte l’església de Sant Cugat de Ravós, és situat sobre un petit turó al marge dret del Terri Històricament, cal identificar el castell de Ravós amb el “castrum de Rogationibus” que depenia de l’ardiaca de Girona Aquest ardiaca sovint rebia el nom d’ardiaca de Ravós pel fet de posseir la senyoria d’aquest lloc i del seu castell Sembla que aquest castell ja és esmentat al segle XII És cert que el 1144 trobem documentat un “Arnaldus de Rogationibus levita” El 1296 hi ha un esment del “stallio et castllania de Rogacionibus” El 1316 és mencionat el castrum d…