Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Zayd ibn Ḥāriṯa
Història
Llibert àrab i fill adoptiu de Mahoma.
Fou un dels primers a convertir-se a l’islam Morí en el desastre de Mu'ta, derrota infligida pels bizantins a la tropa del profeta al sud de la mar Morta
Josep de Carerac i de Solà
Història
Cavaller.
Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa
Antonio de Castañeda
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs
al-Ḥakam I de Còrdova
Història
Tercer emir de Còrdova (796-822).
Sufocà diverses revoltes dels muladites, que reclamaven drets iguals que els musulmans de naixement Toledo, 807, i dels alfaquins, dels quals disminuí el poder assolit en temps del seu pare Hišām I rebellió del raval de Còrdova, 818 Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab Derrotà els francs a Tortosa 809, però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona 813
Ígor de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev.
El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin
Juan Díaz Porlier
Història
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi
Antoni Peric i Viader
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808
Jurgis Baltrušaitis
Literatura
Poeta lituà en rus i en lituà.
Ambaixador del seu país a Moscou del 1920 al 1939, any que s’exilià a París, fou un dels màxims representants del simbolisme rus i traduí lord Byron i d’Annunzio, entre altres autors A partir del 1930, escriví en lituà Entre les obres russes destaquen Zeml’i stupeni ‘Esglaons de la terra’, 1911 i Gornaja tropa ‘El camí de la muntanya’, 1912, i entre les lituanes Ikurtuves ‘Festa de la Iniciació’, 1941, Ašaru vainikas ‘La garlanda de llàgrimes’, 1942 i Aukuro dūmai ‘Fum de l’altar dels sacrificis’, 1944
Èumenes
Història
Militar
General macedoni.
En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell
Augustí Callís
Militar
Militar.
Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…