Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
tropà
Química
Amina terciària d’estructura bicíclica que constitueix l’esquelet bàsic d’un gran nombre d’alcaloides, entre els quals cal esmentar l’atropina, l’escopolamina i la cocaïna.
tropa
Militar
Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
fer tropa
Militar
Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit.
classe de tropa
Militar
A l’Estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa: cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers.
Fins a la Segona República, tant els sergents com els brigades formaven part de la tropa, i llur separació d’aquesta menà a la creació 1931 del nou cos de sotsoficials
ala
Militar
Tropa formada en cadascun dels extrems d’un ordre de batalla.
En l’ordre tàctic romà, l’ala era la tropa de cavalleria lleugera, auxiliar, irregular o aliada que formava grans masses als flancs de la línia Hi havia l' ala ‘milliaria' , de 1000 homes, i l' ala ‘quingenaria' , de 500
sotsoficial | sotsoficiala
Militar
Membre del cos de l’exèrcit inferior al dels oficials i superior al de la tropa.
A l’exèrcit espanyol el cos de sotsoficials format pels graus de sotstinent, brigada i sergent, o els similars de l’armada fou creat el 1931 amb anterioritat els sotsoficials eren classe de tropa
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials