Resultats de la cerca

Molt lligats a llurs clans i tradicions i islamitzats al s XVIII sunnites, són predominantment ramaders, amb una agricultura i una artesania escasses Estigueren en pugna amb els russos s XIX i, després de la Segona Guerra Mundial, foren en part deportats al Kazakhstan i al Kirguizistan, d’on retornaren posteriorment

Fill de l’expresident txetxè Akhmad Kadírov, assassinat el 2004 Des del principi de la dècada de 1990, formà part de la guerrilla rebel contra les tropes federalistes russes a Txetxènia i liderà una facció durant la primera guerra russotxetxena 1994-96 A partir de la segona guerra 1999-2002, amb el suport del Kremlin, esdevingué el cap del Servei de Seguretat Presidencial Txetxè, amb plens poders contra la resistència independentista El 2004 fou nomenat vice-primer ministre del govern prorús d’Alú Alkhànov, i primer ministre el 2006 Després de l’assassinat del…

Fins l’any 1957 visqué deportat al Kazakhstan amb la seva família Graduat el 1966 a l’Alta Escola Militar d’Aviació, el 1968 s’incorporà al Partit Comunista de la Unió Soviètica El 1990 abandonà l’exèrcit soviètic amb el grau de major general i fundà el partit Congrés Nacional del Poble Txetxè Després de guanyar les eleccions d’octubre del 1991 amb el 85% dels vots, l’1 de novembre proclamà la independència de la República dels Txetxens i dels Ingúixos El govern rus no admeté la declaració d’independència i amenaçà d’intervenir militarment Al setembre del 1994 començaren els…

Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la…

La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des…

Un destacament format per 2000 guerrillers islamistes wahhabites txetxens, daguestanesos, tadjiks, uzbeks, saudites i russos procedent de Txetxènia ocupa les regions de Botlikh i Tsumadinsk, a l’oest del Daguestan, i s’enfronta a les tropes russes Els guerrillers, capitanejats pel comandant txetxè Xamil Bassàiev, difonen un manifest en què proclamen la independència del Daguestan i declaren la guerra santa a Rússia

El jove de divuit anys, Abdullah Anzorov, decapita el seu mestre, Samuel Paty, per mostrar en una classe caricatures de Mahoma Anzorov, txetxè que vivia des del 2008 a França, és abatut posteriorment per la policia que també deté sospitosos de participar en l’assassinat El president Macron el qualifica d’atemptat islamista i crida els francesos a defensar la llibertat d’expressió i els valors republicans en general

L’estat major de l’exèrcit rus comunica que ha aconseguit desallotjar la guerrilla islàmica wahhabita dels darrers reductes que controlava al Daguestan, tot i que de moment l’exèrcit mantindrà les seves posicions a la zona Uns 2000 guerrillers van entrar el 7 d’agost al Daguestan amb la intenció de proclamar-hi una república islàmica independent de Rússia, però ahir mateix el líder txetxè Xamil Bassàiev va anunciar la seva retirada de la zona

L’explosió d’una bomba en un centre comercial de Moscou, a pocs metres del Kremlin, provoca 40 ferits, la majoria adolescents, però cap víctima mortal El dia 2 de setembre l’anomenat Exèrcit d’Alliberament del Daguestan reivindica l’atemptat i confirma les sospites de la policia, ja que la setmana passada el líder guerriller txetxè Xamil Bassàiev va amenaçar amb accions per tot Rússia com a represàlia per la recent derrota soferta al Daguestan