Resultats de la cerca

Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République

Amb el nom d' Unión des Démocrates pour la République UDR, a partir del 1967 fou l’expressió orgànica del gaullisme

Jugà al CB Orillo Verde de Sabadell fins que desaparegué el 1961, quan disputava la Lliga Fou el millor anotador de la màxima competició estatal la temporada 1960-61 Posteriorment, jugà al Joventut de Badalona, el CN Canoe, el CP Castellar i l’UDR Pineda Internacional absolut, disputà 3 partits amb la selecció espanyola

Pivot format al Joventut de Badalona, equip on jugà durant set temporades 1957-64 i en què aconseguí tres subcampionats de Lliga i una Copa d’Espanya 1958 Posteriorment jugà al Mataró CE 1965-68 i al Pineda UDR 1969-75 Fou internacional amb la selecció espanyola en 28 oca-sions jugà l’Eurobàsquet 1959, 1963 i els Jocs del Mediterrani de Beirut 1959, on guanyà la medalla d’argent

Es llicencià en lletres clàssiques Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals 1946, alcalde de Salses 1947-72 i diverses vegades diputat a corts Acostat al partit UDR, fou president i director general de l’ORTF 1972-73 És autor d’una extensa obra, entre la qual destaquen les novelles Les promenades de M Tripoire 1955 i  La vigne sous le rempart  1957 i els assaigs La légende de Pablo Casals  1950 i  Yalta ou le partage du monde 1964

Les eleccions, previstes per al febrer del 2016, van dominar l'agenda política de l'any L'oposició, dividida per les diferències personals, va buscar un candidat per a enfrontar-se amb garanties al president Mahamadou Issoufou, que aspira a un segon mandat Entre els candidats va guanyar punts l'exministre Amadou Boubacar Cissé, de la Unió per la Democràcia i la República UDR-Tabbat, i la d'Ousseini Salatou, portaveu del Front Patriòtic i Republicà FPR Un altre candidat, l'expresident del Parlament Hama Amadou, del Moviment Democràtic Nigerí, va continuar exiliat a França des que…

Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de…

Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en el sentit de passar de…

La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…

Tensió social i aixecament militar Cartell del PSUC emès durant la guerra civil Com acabem de veure en l’últim apartat del darrer capítol, durant els vint anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va patir una situació de forta tensió política i social i hi van sovintejar els conflictes entre empresaris i treballadors Aquesta tensió i aquests conflictes cal situar-los, naturalment, en el marc d’una societat capitalista en la qual la diferenciació entre aquells qui controlaven els mitjans de producció i els treballadors industrials i agraris era especialment aguda El cas català…