Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
isodinàmic | isodinàmica
telèmetre
© fototeca.cat
Geografia
Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.
Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el…
istme
Geografia
Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.
corba de nivell
Geografia
Línia imaginària que, en un mapa o plànol, uneix els punts d’igual altitud en el territori.
El seu ús en els mapes permet mostrar les característiques bàsiques que defineixen el relleu d’un territori determinat Així, les corbes de nivell molt juntes al mapa representen pendents pronunciats al territori, mentre que les corbes de nivell separades indiquen pendents molt suaus
isòbata
Cartografia
Geografia
Geologia
Dit de la línia que uneix els punts del subsol o dels fons oceànics situats a una mateixa profunditat.
línia de crestes
Geografia
Línia que uneix els punts més alts situats entre dues valls, les quals separa, i que fa de línia divisòria d’aigües.
declinador
Geografia
Brúixola que hom uneix al cercle d’un goniòmetre topogràfic per tal d’orientar-lo a fi que l’aparell marqui el zero corresponent al meridià magnètic.
isòcrona
Geografia
Dit de la línia que uneix els punts entre els quals hi ha el mateix període de temps a partir d’un punt i amb un mitjà de transport determinat.
barraca
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís…