Resultats de la cerca

La seva activitat musical estigué centrada a Madrid com a compositor d' intermezzi -concretament està datat el que porta per títol L’orfanella astuta , estrenat el 1758 al Teatro del Buen Retiro- Fou conegut amb el pseudònim d' Aulita o l’italianitzat Auletta Es tenen molt poques dades d’aquest autor i algunes són poc segures, ja que ha estat identificat o confós, per algun estudiós, amb el compositor napolità Pietro Auletta ~1698 - 1771

Compongué la música per a l’intermedi L’ortolanella astuta , estrenat l’any 1758 en el Teatro Real del Buen Retiro de Madrid

Segons BS Saldoni, el 1858 guanyà un premi de composició al Conservatori de París El 1863 se’l situa a la mateixa ciutat, tot dirigint un grup coral Compongué l' opéra-comique en un acte Embrassons-nous folleville -amb text d’E Labiche i A Lefranc, gairebé una opereta-, estrenada a París, així com altres obres escèniques i obres per a cor Publicà un mètode de solfeig en francès Solfège pour toutes les voix dédié aux Orphéons, et écoles París, A Leduc Redactà també una obra sobre música religiosa Le Service de l’Église Una de les seves obres de música sacra més difoses fou un Stabat Mater ,…

Estudià al conservatori de París Autor de l’òpera Embrassons-nous , estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig

A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…

Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…

Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria, associada a l’…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per…

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte…

Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors,…