Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
CAPE
Meteorologia
Energia potencial convectiva disponible per convecció d’una parcel·la d’aire que ascendeix per damunt del seu nivell de convecció lliure, fins a assolir de nou el nivell d’equilibri tèrmic amb l’ambient que l’envolta.
Expressada generalment en J/kg, indica sovint el grau de severitat que pot tenir una tempesta i es calcula a partir de les dades dels perfils de temperatura i humitat de l’atmosfera obtinguts mitjançant el radiosondatge Els valors inferiors als 1000 J/kg indiquen moderada convecció poc important, entre 1000 i 2500, i per valors superiors forta severa
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
model climàtic
Meteorologia
Representació simplificada del funcionament del sistema Terra-atmosfera que permet simular el clima.
Els models climàtics numèrics apliquen les mateixes lleis físiques que els models de predicció meteorològica, però cerquen la resposta mitjana, a llarg termini, dels valors de les variables meteorològiques
relació de Bowen
Física
Meteorologia
Quocient entre els fluxos de calor sensible i de calor latent emesos per una superfície.
Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts
topografia isobàrica
Meteorologia
Mapa que representa l’altitud geopotencial d’una superfície isobàrica.
Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa
escenari climàtic
Meteorologia
Conjunt de condicions o polítiques mediambientals previstes en l’aplicació dels models de projecció climàtica.
Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
escala de Fujita
Meteorologia
Escala per a la classificació de la intensitat dels tornados.
Els valors de la intensitat del vent en aquesta escala són F0 60-117 km/h F1 118-181 km/h F2 182-250 km/h F3 251-320 km/h F4 321-420 km/h F5 421-520 km/h En l’escala de Fujita també es fa referència als efectes i els danys que cal esperar per a cada grau d’intensitat del tornado
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
model de predicció del temps
Meteorologia
Representació simplificada del funcionament del sistema Terra-atmosfera que permet simular l’estat de l’atmosfera després d’un cert temps a partir del seu estat inicial.
Els models més utilitzats ara són els anomenats numèrics, amb els quals les prediccions s’obtenen a partir dels valors inicials de les variables atmosfèriques temperatura, pressió, humitat, etc obtinguts a partir de la xarxa sinòptica d’estacions meteorològiques en superfície, de les dades proporcionades per la xarxa de radiosondatges a diferents nivells i pels satèllits meteorològics Els models realitzen els càlculs de l’estat futur de l’atmosfera a partir de l’aplicació de les equacions termohidrodinàmiques que governen l’evolució de l’atmosfera