Resultats de la cerca

Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol, només hi té dret el treballador, a seixanta-cinc anys, si ha cotitzat a la seguretat social uns mínims fixats

En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler , i el primer director Francesc Moragas 1904-35, el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears Els homenatges a la vellesa iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa 1920, posteriorment Institut de Santa Madrona, el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi 1921 o les cases de cultura i…

S'especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi Secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat, la seva obra fonamental fou la preparació i fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis 1904 En fou director i hi impulsà tasques socials, sobretot per a la vellesa Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil 1914 i Jerarquía de las instituciones de previsión social 1912

Comprèn l'assegurança social de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós A l’Estat espanyol, és integrada al sistema de la seguretat social, la gestió de la qual correspon al ministeri del treball, a través de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, les mutualitats laborals i les mútues patronals Inclou tots els treballadors de més de 16 anys, per compte d’altri, que cotitzin a la seguretat social, els càrrecs de les empreses, els funcionaris de l’estat i dels organismes oficials, els presos que exerceixen treballs…

Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de…

Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes…

Diplomat per la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a Berlín i fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek Ingressà a les joventuts de la Lliga 1935 i s’associà a Francesc Cambó Perseguit el 1936, s’exilià a França En tornar dugué uns serveis d’estudis de Cambó i dirigí l’editorial Alpha 1947-56 Adscrit a l’escola de l’economia liberal, és autor de diversos estudis i collaborà sovint amb articles de fons en La Vanguardia President de l’Institut d’Estudis Europeus, fou un dels promotors de l’acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d’…

Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença  edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…

A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…