Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Alfred Arribas i Cabrejas
Arquitectura
Arquitecte.
La seva activitat és regularment associada amb Miquel Morte, i en algunes ocasions amb el dissenyador Javier Mariscal Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989 la remodelació de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona la discoteca Gran Velvet de Montigalà, Badalona el bar Barna Crossing de Fukuoka i el Museu d’Art Contemporani de Takamatsu, al Japó el restaurant giratori de l’Oriental Pearl Tower de Xanghai, a la Xina el Pavelló Seatstadt a la Ciutat de lèAutomòbil de…
Domus Aurea
Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).
Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…
la Cova de Sant Ignasi
© Xavier Varela
Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana establert a Manresa (Bages).
Situada en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Exercicios espirituales El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals Després fou enriquit l’…
Elisenda Sala i Ponsa
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…
escalinata
Arquitectura
Escala exterior, de graons, disposats en un sol tram, construïda de fàbrica a l’exterior o al vestíbul d’un edifici.
Es destaquen les de Santa Maria in Aracoeli s XIV, a Roma, i la de Versalles s XVII Als Països Catalans n'hi ha mostres característiques a Girona, on sobresurt la que dóna accés a la porta principal de la catedral 1607
laringe
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
Flux vaginal o leucorrea
Patologia humana
És anomenada flux vaginal o leucorrea l’emissió de secrecions vaginals més viscoses i en una quantitat superior al que hom considera normal Moltes dones que no pateixen de cap trastorn tenen habitualment una petita pèrdua de secrecions per la vagina, compostes de secrecions de les glàndules del coll cervical i del vestíbul vaginal i de cèllules descarnades de la vagina i el coll uterí En general, aquestes secrecions són fluides i transparents, per bé que en algun moment se’n pot incrementar la densitat i adopten un to blanquinós No és estrany que a meitat del cicle menstrual, en…
Basílica de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…
Costoja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la zona muntanyosa, que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments de coure, prop…
Alfons Milà i Sagnier
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues…