És anomenada flux vaginal o leucorrea l’emissió de secrecions vaginals més viscoses i en una quantitat superior al que hom considera normal.
Moltes dones que no pateixen de cap trastorn tenen habitualment una petita pèrdua de secrecions per la vagina, compostes de secrecions de les glàndules del coll cervical i del vestíbul vaginal i de cèl·lules descarnades de la vagina i el coll uterí. En general, aquestes secrecions són fluides i transparents, per bé que en algun moment se’n pot incrementar la densitat i adopten un to blanquinós. No és estrany que a meitat del cicle menstrual, en el moment de l’ovulació, es perdi una petita quantitat de sang que tenyeixi de color vermell aquest flux normal.
El flux vaginal es considera anormal quan és vis-cós i es produeix en una gran quantitat. Se sol presentar a conseqüència de malalties que irriten la mucosa que entapissa interiorment els òrgans genitals i incrementen la producció de secrecions en llurs glàndules. En la majoria dels casos es tracta de malalties infeccioses en què el flux és compost, a més de secrecions vaginals, de restes de microorganismes i cèl·lules immunitàries. Així, les malalties que més habitualment causen leucorrea són les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí. Amb menys freqüència, la leucorrea és deguda a salpingitis o a endometritis. També poden originar un flux vaginal anòmal diverses malalties no infeccioses, principalment els tumors benignes de l’úter i el càncer d’úter.