Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Luandino Vieira
Literatura
Nom amb què és conegut José Vieira Mateus da Graça, escriptor angolès.
Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938 Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal Cap Verd per la seva participació en el MPLA Movimento Popular de Liberaçao de Angola, la concessió d’un premi a la seva novella de denúncia Luuanda 1965 fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos Ha publicat altres novelles i narracions de temàtica similar A cidade e a infãncia 1960, A vida verdadeira de Domingos Xavier 1971, Vidas novas 1974, No antigamente, na vida 1974, Nós, os de makalusu 1975, Macandumba 1978, João Vêncio os seus amores 1979 i…
António Vieira
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor portuguès.
Residí des de petit al Brasil, on entrà a la Companyia de Jesús 1623, i fou ordenat de sacerdot 1635 Actuà en diverses missions diplomàtiques a Lisboa Reclamat per la seva posició proindiana, fou condemnat a arrest domiciliari 1667-68 El 1681 retornà al Brasil Considerat un dels millors prosistes i oradors portuguesos, han estat recollits 15 volums de sermons 1679-99 i 3 de cartes 1735 Hom començà la publicació de les seves obres completes el 1854
João Bernardo Vieira
Política
Polític de Guinea-Bissau.
Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i això, a bona…
Álvaro Siza Vieira
Arquitectura
Arquitecte portuguès.
Professor a la Universitat de Porto des del 1956, és una de les personalitats més reconegudes del panorama arquitectònic europeu El seu treball es caracteritza per una tasca projectual extremament culta i elaborada en obres de dimensió generalment reduïda Entre les seves obres cal esmentar els habitatges de Matosinhos 1955 i el grup d’habitatges Quinta de Malagueira 1977-79 A Barcelona ha construït el Centre Meteorològic de la Vila Olímpica del Poblenou, conjuntament amb l’arquitecte català Joan Falgueras L’any 1995 fou inaugurat el Museu d’Art Contemporani de Santiago de Compostella Ha…
Francisco de Mattos Vieira
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador portuguès, també conegut amb el nom de Vieira Lusità.
Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa
Maria Helena Vieira da Silva
Pintura
Pintora portuguesa.
A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura
petxina de pelegrí
© MC
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 12 cm de diàmetre, que té les valves desiguals, l’una plana i l’altra molt convexa, solcades per 14 o 16 plecs regulars i radials des del vèrtex fins a la vora exterior, i que té les dues orelles de la xarnera iguals.
El mantell té una vora proveïda de petits tentacles sensitius al gust, al tacte i a la visió No es fixa al substrat, sinó que hi descansa damunt la valva convexa, i es desplaça obrint i tancant bruscament la conxa És comestible i habita als fons de sorra de prop de la costa, a la Mediterrània Les closques són utilitzades com a instrument de percusió
Guinea-Bissau
© ESA
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat amb el Senegal al N, amb Guinea a l’E i S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, formen també part de l’estat l’arxipèlag de les Bijagós i algunes altres illes, situades a pocs quilòmetres del continent; la capital és Bissau.
La geografia De relleu poc acusat, consta d’una ampla plana litoral d’uns 50 km d’amplada, retallada pels estuaris dels rius Geba i Corubal, i vorejada d’illes d’un altiplà interior i de baixos altiplans de 300 m d’alçada a l’extrem SE El clima és tropical, càlid i humit, amb 1600 mm anuals de precipitacions i 26°C de temperatura mitjana La hidrografia es caracteritza pels estuaris, pels quals la mar penetra a l’interior del país, i la marea, que penetra fins a 100 km de la costa, permet la navegació fins a Bafatá i Binta La vegetació és principalment de sabana amb galeries de selva a la vora…