Resultats de la cerca

Militant del Partit Comunista, s’uní de molt jove a la lluita anticolonialista Graduat en dret i en economia política 1937, ensenyà història en una institució privada Seguidor de Marx, Lenin i Mao, dins el partit  Ho Chi Minh  li assignà el 1941 el comandament de la branca militar, el Viet-minh Organitzà els primers grups de guerrillers i el 1954 derrotà els francesos a Dien Bien Phu 1954 Ministre de Defensa de la República Democràtica del Vietnam, dirigí l’ofensiva contra la República del Vietnam que propicià la creixent intervenció dels EUA en la guerra del Vietnam , en la qual l’exèrcit…

Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència…

Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita de…

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam

Amb l’ajut dels EUA enderrocà el príncep Buu-Doc 1954 i l’emperador Bao-Dai Deixant de banda els acords de Ginebra, proclamà la República, de la qual es féu president 1955 i primer ministre 1956 L’oposició budista Hué, 1963 i el Front d’Alliberament Popular en provocaren la caiguda i l’assassinat en un cop d’estat

Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d' Ho Chi Minh , i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre 1965-67 i vicepresident de la República de Vietnam del Sud 1967-71 Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita política contra el Vietcong Allunyat…

Mapa de la guerra del Vietnam © Fototecacat La conferència de Ginebra 1954, que clogué la guerra d’Indoxina, dividí el Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17 Unes eleccions generals previstes per al 1956 havien de reunificar el país Ni els EUA ni la República del Vietnam , però, no acceptaren l’acord A partir del 1957 sorgiren al sud grups terroristes —nodrits per nacionalistes i per comunistes— amb el suport actiu del Vietnam del Nord El 1960 hom creà el Front Nacional d’Alliberament FNA, i el terrorisme donà pas a la guerrilla Caigut Ngo Dinh Diem i eliminada l’opció neutralista,…