Resultats de la cerca

El 1990 s’inicià en el club Unión Bowlers de Madrid José Ignacio Estévez i Marcial Ovide en foren els entrenadors El 1998 debutà amb la selecció espanyola a la Copa d’Europa d’equips El 2001 es traslladà a viure a Barcelona i reprengué l’esport l’any 2006, que fitxà pel Club Diagonal El 2010 formà part del primer equip de la selecció catalana que participà en el Campionat d’Europa d’equips femenins

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Es traslladà a viure a Barcelona el 1939 Presidí el Barcelona Universitari Club durant les dècades de 1950 i 1960 Consolidà el club tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu Durant el seu mandat, el primer equip aconseguí un campionat de segona divisió estatal Fomentà les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació del club en gires per Europa També creà l’equip de veterans Al final dels anys seixanta inaugurà un local social situat a prop del Port de Barcelona L’any 1971 se centrà en el treball de base del club i creà l’equip juvenil

El 2000 entrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la FEEC Fou becat per estudiar, viure i entrenar-se a Font-romeu Vinculat a la Colla Excursionista Cassanenca, fou integrant tant de la selecció catalana com de l’espanyola d’esquí de muntanya Guanyà el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Espanya 2011, 2013, 2015 i el Campionat d’Espanya de cronoescalada 2013, 2015, en el qual quedà en segona posició el 2012, i fou tercer en la Copa del Món sub-21 2011 Als Campionats del Món d’esquí de muntanya aconseguí la medalla de bronze en la prova de relleus 2017

Procedent del Granollers, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1954-55 Les temporades 1956-57 i 1957-58 fou cedit al Sabadell La temporada següent retornà a l’Espanyol Li tocà viure el primer descens del club a segona 1961-62 i l’ascens la temporada següent Disputà 171 partits de Lliga com a defensa central i fou diverses vegades capità de l’equip El 1965 fitxà per l’Hèrcules, amb el qual ascendí a primera La temporada següent es retirà Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola B i una amb la de promeses 1959-61 També participà amb la selecció…

S’inicià al seu país natal l’any 1959 i després de viure a Saragossa i Madrid, el 1969, es traslladà a Catalunya i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i del Club Natació Banyoles Participà en diverses competicions amb la selecció estatal, es proclamà campiona del món d’individual i per equips 1972 i aconseguí la medalla d’or en 50 m salvament de maniquí i 200 m natació amb obstacles Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu 1973 El 1974 retornà a Holanda i amb la seva selecció es proclamà campiona del món d’individual i per equips i campiona en 50 m…

Fundat el 1976 a càrrec de Jordi Cendra Aguiló, nasqué com a secció d’atletisme del Club Natació Vilafranca Fou constituït oficialment l’any 1984 Va viure la seva màxima esplendor amb la participació en la segona divisió de la Lliga Catalana femenina l’any 1977 L’equip masculí debutà a la quarta categoria i aconseguí l’ascens a la tercera divisió catalana al maig del 1986, on es mantingué dues temporades més Durant els anys noranta cessà l’activitat Fou refundat el 2005 amb el suport del Patronat Municipal d’Esports, recuperant atletes del Penedès que competien en altres clubs…

Nascuda dona, amb el nom de Maria, a dinou anys es convertí en home Practicà bàsicament l’atletisme, però també el bàsquet i l’hoquei sobre herba En bàsquet jugà amb el Club Esportiu Laietà i en hoquei sobre herba fou porter del SEU de Barcelona En atletisme, a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, superà els rècords català i estatal dels 100 m, 200 m, 800 m i 4×100 m, i dels salts d’alçada i de llargada, entre el 1940 i el 1941, quan encara no es disputaven els Campionats de Catalunya ni d’Espanya en categoria femenina El canvi de sexe 1942 suposà la desaparició de totes les seves…

S’integrà en l’equip infantil del Cerdanyola Club d’Hoquei quan aquest es fundà el 1936 L’any 1941 guanyà el primer títol amb el Cerdanyola, el Trofeu Germans Pironti, i el 1942 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual jugà dues temporades i conquerí dos Campionats de Catalunya Tornà al Cerdanyola 1945-48 i l’Espanyol 1948-51, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Acabà la seva carrera jugant dos anys al Club Hoquei Catalunya El 1947 jugà alguns partits amistosos amb la selecció espanyola El 1956 es traslladà a viure a Madrid, on feu d’entrenador del…

Es formà a Piera, on anà a viure als dos anys A divuit anys debutà a la màxima categoria amb el Club Esportiu Laietà Després jugà, gairebé sempre a la divisió d’honor, amb l’Igualada Hoquei Club, el Club Tennis Barcino, el Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Hoquei Caldes –al qual també entrenà i amb el qual es proclamà campió de primera divisió–, el Club Patí Calafell, l’Sfèric de Terrassa en dues etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Club Hoquei Santa Perpètua Ja retirat, presidí el comitè d’hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge al començament dels anys vuitanta i…