Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
KRTU
Centre de noves tendències amb vocació multidisciplinària.
Fundat el 1990, per iniciativa del poeta Vicenç Altaió, que n'ha estat el director, estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El seu objectiu era el foment de la recerca i la patrimonialització en els àmbits de la cultura, l’art i la ciència Les seves sigles, inspirades en el títol d’un llibre de JVFoix, corresponen a Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals Organitzà exposicions i seminaris en diversos centres i concedí beques a joves creatius, impulsant projectes artístics multidisciplinaris L’any 2009 la institució KRTU desaparegué com a tal per donar lloc a…
Cor de Ràdio França
Música
Conjunt coral francès, únic pel que fa a la seva vocació netament simfònica.
Lligat a les actuacions de l’Orquestra de Ràdio França des de la seva fundació 1976, durant els anys setanta inicià una important sèrie d’enregistraments, que inclouen des de música sacra fins a òpera Ha tingut directors de prestigi com E Ericson, W Sawallisch, R Muti, C Abbado, CM Giulini i P Boulez Ha actuat també a cappella en les sessions De vive voix que tenen lloc cada temporada a París, sota l’impuls de François Polgar, director de la formació des de l’any 1992 El 1997 fou distingit amb l’Ensemble Vocal pel seu enregistrament del…
Instituto Caro y Cuervo
Institut públic d’estudis superiors, investigació científica i vocació docent universitària creat l’any 1954.
Adscrit al ministeri de cultura de Colòmbia, es dedica essencialment a l’aplicació de la recerca científica en els camps de la comunicació, la lingüística, la filologia, la literatura, les humanitats i la història de la cultura colombiana, juntament amb l’ensenyament superior per a la formació d’investigadors, professors i especialistes d’aquestes disciplines Les seves investigacions es concreten en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia, la lingüística general i la lingüística indígena, entre d’altres Entre els seus treballs destaquen la publicació del Diccionario de construcción y…
Josep Teixidor i Busquets
Pintura
Pintor.
Dedicat primer a la metallisteria, conreà més tard la seva antiga vocació pictòrica Com a paisatgista, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866 És pare dels artistes Modest i Pepita Teixidor
Marià Masferrer i Rierola
Biologia
Naturalista.
Cabaler de Masjoan d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una important collecció taxidèrmica d’ocells preparats per ell Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia collaborà amb Estanislau Vayreda
Caedmon
Literatura
Poeta anglosaxó, el primer que és conegut.
Es retirà al monestir benedictí de Streaneshalch ara Whitby, Northumbria Beda deixà explicat l’inici llegendari de la vocació del poeta i en transcriví un himne religiós, únic text que li és conegut Li han estat atribuïdes versificacions dels primers llibres de la Bíblia
Blondie
Música
Grup novaiorquès de punk
i new wave
format el 1974 amb el principal reclam de la imatge i la veu de la seva cantant, Deborah Harry.
Amb vocació clarament comercial, fins a la seva separació, el 1989, publicà els discs Blondie 1976, Plastic Letters 1977, Parallel Lines 1978, Eat to Beat 1979, Heart of Glass 1979, Autoamerica 1981, The Hunter 1982 i Out 1988 El 1999 es tornaren a reunir per al disc No exit
Antoni Alfred Moragas i Llombard
Música
Baríton.
Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891
Lluís Antoni de Borbó
Història
Infant d’Espanya i comte de Chinchón.
Fill de Felip V, a vuit anys rebé el capel cardenalici i fou nomenat arquebisbe de Toledo Però, amb els anys, no sentí vocació religiosa i abandonà les seves dignitats En morir el seu pare, es dedicà a les ciències naturals i a la música El 1776 es casà amb Maria Teresa de Vallàbriga
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Literatura italiana
Escriptor italià.
Príncep de Lampedusa Estudià a Torí, fou advocat i conreà en secret la seva vocació literària L’obra que l’ha fet famós és Il Gattopardo 1958 traducció catalana de LlVillalonga, 1962, història d’una família de la noblesa decadent siciliana durant els difícils moments de transició que representà el Risorgimento Fou portada al cinema per LVisconti 1963
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina