Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
bureta
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux constant o a…
retenció relativa
Química
En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.
A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró
bureta de gasos
Química
Bureta adaptada a la mesura de volums de gasos, emprada en l’anàlisi química de les mescles de gasos.
aigua règia
Farmàcia
Química
Mescla d’un volum d’àcid nítric i de 3 o 4 volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations
Théophile Jules Pelonze
Química
Químic i farmacèutic francès.
Fou deixeble de Gay-Lussac Estudià el petroli Obtingué àcid fòrmic a partir del cianhídric i estudià els nitrils i la glicerina Publicà Traité de Chimie générale 1847-50, en 7 volums, i Abrégé de Chimie 1848
Edmond Fremy
Química
Químic francès.
Fou ajudant de Pelouze i professor a l’escola politècnica, i reemplaçà Gay-Lussac al museu d’història natural Publicà una enciclopèdia química de 43 volums i féu investigacions sobre els àcids estànnics i antimònics i sobre els antimoniats
Friedrich Ferdinand Runge
Química
Químic alemany.
Fou professor a Breslau És considerat com el creador de la cromatografia sobre paper descobrí el pirrole, l’anilina, l’efecte de la belladona i estudià la composició de la matèria Publicà una Farbenchemie 1834-50, en 3 volums
sulfur d’amoni
Química
Sòlid cristal·lí groc, estable només sota 0°C; a temperatures més altes es descompon donant amoníac, hidrògenosulfur d’amoni i polisulfur.
És obtingut en fred bé fent passar H 2 S en amoníac concentrat, bé fent reaccionar volums adequats de H 2 S i NH 3 a -18°C És emprat per a patinar bronze, en la indústria tèxtil i en fotografia
lleis ponderals de la química
Química
Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.
La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’AL Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de JB Richter 1792, d’acord amb la qual els pesos de dos elements o bé múltiples simples d’aquests pesos que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells la llei de les proporcions definides o constants , de JL Proust 1801,…
Henry Enfield Roscoe
Química
Químic anglès.
Estudià a Heidelberg amb Bunsen i fou professor a Manchester Estudià la fotoquímica i diversos composts del niobi, del tungstè i de l’urani Ideà l’actinòmetre Publicà Spectrum Analysis 1868, Treatise of Chemistry 1877-89, en 6 volums, Life and Experiences 1906 i altres obres