Resultats de la cerca

D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors…

Hom li ha atribuït una obra en sis volums titulada Iuris epitomae Fou editat i comentat per Josep Finestres, In Hermogeniani Iuris epitomarum 1757

Escriví Atlante español , descripció geogràfica i històrica d’Espanya en tretze volums 1786-89, dedicada en gran part als Països Catalans i amb gravats de les poblacions principals

Fou catedràtic de dret civil i, des del 1945, president del tribunal suprem Obres Hacia un nuevo Derecho civil 1933, Teoría de la aplicación e investigación del Derecho 1947, i Derecho civil español común y foral 1954-61, 8 volums

Estudià a València Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho cinc volums, 1852-60, amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral 1886

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels s XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Féu també treballs sobre numismàtica

Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums

Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde

El seu pare es deia Miquel i la seva mare Elisabet Es casà el 1592 amb Elisabet, filla del doctor Bernat Roig, de Mataró, oïdor de la reial audiència de Barcelona en tingué vuit fills i en sobrevisqueren quatre, un dels quals, Bernat, tornà el 1626, després de cinc anys de servir el rei a Milà i la Valtellina, i jurà l’ofici d’advocat fiscal del comtat d’Empúries, i un altre, Dalmau, esdevingué monjo Vidu, es casà el 1607 amb Salvadora, filla de Miquel Montserrat Vanover, de qui tingué dues filles que sobrevisqueren, una de les quals, Maria Francesca, el 1626 prengué l’hàbit a Santa Clara de…