Resultats de la cerca

Introducció Els moviments d’emancipació política que acabem d’esmentar foren afavorits pels carolingis, especialment intensos des de la conquesta de Girona l’any 785 i per l’ocupació de Barcelona el 801 Però l’alliberament del Pallars i de la Ribagorça, vers el 800, anà a càrrec de la iniciativa privada dels comtes de Tolosa, atribuïda concretament a Bigó Sembla, però, que els indígenes d’aquestes comarques s’havien posat sota el seu domini i protecció Es comença a reorganitzar el territori, alhora que es restauren els monestirs visigòtics de Senterada i Alaó, els quals havien estat destruïts…

Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…

La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…