Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
wòlof
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, de raça sudànida, que habita al Senegal (més de 3 milions el 1990) i a Gàmbia (uns 100 000).
La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari
wòlof
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família nigerocongolesa, del grup atlàntic occidental, parlada pels wòlofs.
música de Gàmbia
Música
Música desenvolupada a Gàmbia.
Gàmbia és una societat multiètnica i multicultural Els grups manding, wòlof, serer i diola conviuen en una extensió de territori relativament petita Les llengües més esteses són el manding i el wòlof La majoria de la població és musulmana Àfrica musulmana i la resta es reparteix entre el catolicisme, el protestantisme i les religions animistes Àfrica negra
atlàntic occidental
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup de llengües de la branca nigerocongolesa establert per M.Delafosse, el qual l’anomenà senegaloguineà.
Les característiques de les llengües d’aquest grup són classes nominals marcades per prefixos i sufixos, sistema de concordança segons la classe nominal del subjecte i permutació de fonemes inicials en el nom i el verb Gairebé totes les llengües d’aquest grup són tonals, excepte el ful, el wòlof i el serer
llengües nigerocongoleses
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes (aproximadament unes nou-centes) parlades en una àrea que s’estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l’extrem S de Sud-àfrica.
La majoria d’elles són parlades per més de tres milions de persones Hom les classifica en sis grups l’atlàntic occidental, que comprèn el wòlof i el fulbe el mande, que comprèn, entre d’altres, el manding, el bambara i el mende el voltaic el kwa el benuecongolès i l’adamaua oriental o adamauaubanguià
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan s IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam s XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur…
música de l’Àfrica subsahariana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica subsahariana, zona al sud del Sàhara, compresa entre el paral·lel 10 graus latitud nord i el Sahel.
La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…