Resultats de la cerca

Conegut també amb el nom de Natació Júpiter Fundat el 1968 amb l’objectiu de formar nedadors i waterpolistes per als seus equips federats Participen en diverses categories i en campionats estatals Fou mereixedor de la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona 2010

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc…

Fundat l’any 1971, nasqué per iniciativa de Miquel Prat Disposa de seccions de natació, waterpolo i triatló El primer partit de waterpolo es disputà al novembre del 1971 A l’inici també organitzà competicions de natació i altres proves esportives, com el I Cros de la Vila de Rubí 1972 La temporada 1973-74 guanyà el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona divisió i participà en el Campionat d’Espanya de natació La temporada 1987-88 l’equip de waterpolo ascendí a segona divisió espanyola Fins el 1993 els seus nedadors i waterpolistes havien d’entrenar-se en altres localitats…

Dedicat principalment a la natació i al waterpolo, fou fundat el 1931 per un grup d’entusiastes que freqüentaven la piscina dels banys la Deliciosa, a la platja de la Barceloneta Començà a destacar els anys quaranta, quan Joan Ricart es proclamà campió de Catalunya de salts 1942 L’any 1944 Josep Abril esdevingué el primer campió de Catalunya de natació del club Durant la seva història, nombrosos nedadors han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit estatal i internacional, com Eduard Lorente, Maria Peláez i Núria Castelló, que es proclamaren diverses vegades campions d’Espanya en…

Fundat el 1944 i centrat especialment en la natació i el waterpolo, nasqué amb l’objectiu d’ensenyar a nedar als veïns del barri del Poble-sec i del Raval Feu la tasca que fins llavors havien desenvolupat el desaparegut Club Mare Nostrum i el Club Esportiu Mediterrani, que s’havia traslladat al barri de Sants Inicialment, per falta de piscina pròpia, s’entrenava a la piscina municipal de Montjuïc Fou el pioner de tot l’Estat en l’organització de cursets de natació infantil amb caràcter municipal, iniciats l’any 1948 El 1959 l’Ajuntament de Barcelona cedí al club una part de la platja del…

Fundat al juny del 1916, nasqué per iniciativa de Joan Valls Vidal En ordre cronològic és el tercer club de natació català i de tot l’Estat espanyol El primer president fou Pere Mestre i Montserrat El 1918 construí la primera piscina d’aigua dolça de l’Estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929, una coberta Fou un dels fundadors de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Al desembre del 1959, el president Antoni Monés Giner impulsà la secció de natació inaugurant una piscina coberta de 25 m Durant els anys seixanta i setanta fou un club de referència a tot l’Estat…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

Els Jocs Olímpics d’Hivern van arribar per primer cop, en la seva XXII edició, al Caucas, a la ciutat russa de Sotxi, i es van celebrar del 7 al 23 de febrer Rússia i el seu president, Vladímir Putin, van intentar que la cita fos el nou aparador del país al món Així, els Jocs es van convertir en una mostra dels excessos i de la falta de transparència governamentals La Sotxi olímpica va ser el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El…