Resultats de la cerca

Vida Estudià al Centre Calassanç dels Escolapis de Sarrià que esdevingué l’ESCAC, on s’especialitzà en direcció de fotografia 1990, i hi donà classes durant el període 1991-99 El 1993 realitzà un curs de perfeccionament a la Universitat de Belles Arts de Budapest i debutà illuminant curts com Walter Peralta 1993, Jordi Mollà, nominat al Goya 1993 i premi a la millor fotografia als festivals de Jerusalem i Girona Doctor Curry 1997, David Alcalde, millor fotografia als festivals d’Alcalá de Henares i Girona, i Génesis 1998, Nacho Cerdá, nominat al Goya 1998 Però el reconeixement l’aconseguí…

S’inicià en la boccia amb l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE-ESPORTS S’incorporà com a tècnic i fisioterapeuta de la selecció espanyola de boccia, amb la qual participà en un Campionat del Món 2006, una Copa del Món 2007, els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i els de Londres 2012 Des del 2006 també és entrenador del CE Paralítics Cerebrals PCSport Aquella mateixa temporada fou el seleccionador català, càrrec que abandonà l’any següent per continuar com a tècnic

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Servei General d’Informació de Muntanya des de l’any 1982 Treballa com a guia del Club Alpí Holandès des del 1998 Ha participat en expedicions al Mont Ararat 1989, on feu el descens en BTT des dels 4400 m als Andes de Bolívia, amb l’ascensió en solitari al Huayna Potosí 1992, i escalades a les Torres del Paine 1995, a més d’intents en alguns cims de l’Himàlaia Entre els viatges destaquen la segona travessa mundial de l’Himàlaia en bicicleta tot terreny 1987 Combina les professions de guia d’alta muntanya amb la de fotògraf esportiu Ha…

La seva trajectòria esportiva transcorregué entre el CP Voltregà, l’Igualada HC, el Barça, el CP Vic, el CH Mataró i el Llista Blava de Lleida, on es retirà al final de la temporada 2000-01 Conquerí dues Copes d’Europa 1993, 1994, una Supercopa d’Europa 1993, tres Lligues 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola

Membre del club Badalona Orientació, fou campió de Catalunya de llarga distància i de relleus 2005

Format al Club de Rem Tortosa, des de l’any 2015 formà part de l’equip Grêmio Náutico União de Porto Alegre Brasil Participà amb l’equip brasiler de rem en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, en la categoria de doble scull lleuger És germà del també remer Pau Vela

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on jugà fins a la temporada 2008-09, que fitxà pel Club de Campo Villa de Madrid En l’àmbit de clubs guanyà quatre Campionats de Catalunya 2003-06, tres Copes del Rei 2006, 2011, 2012 i quatre Lligues 2004-07 Participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Dirigí el Premià Futbol Sala, l’EPIC Casino de Terrassa, el Indústries García B de Santa Coloma de Gramenet 1999-2000, el Montcada Futbol Sala, el Futbol Sala Sant Cugat, el Canet Futbol Sala i el Futbol Club Barcelona Aconseguí l’ascens a la divisió de plata del Premià FS i del Canet FS, competició que guanyà amb el Barça 2005 Posteriorment entrenà el Futbol Sala Predator del Japó, amb el qual guanyà la Copa Kanto, l’Escola Pia de Sabadell i l’Hospitalet Bellsport Entre el 1993 i el 1996 entrenà la selecció catalana juvenil i sub-21 També fou professor de l’escola d’entrenadors de futbol…