Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents Habiten a la…
mosca d’ase
Mosca d’ase
Captainpixel (CC BY-SA 4.0)
Entomologia
Mosca de la família dels hipobòscids, d’uns 8 mm de llargada i de color groguenc, d’ales vermelloses i de potes molt llargues.
Xucla la sang de cavalls, d’ases i de ramats bovins És comuna als Països Catalans
bufaforats
Entomologia
Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids, de cos massís i pilós, de colors bruns o daurats, de vol brogidós com el dels borinots, diürn i crepuscular.
Té la trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors És freqüent en països de clima temperat
tellina
Tellina
Emanuele (CC BY-NC 4.0)
Malacologia
Mol·lusc de la subclasse dels eulamel·libranquis, de la família dels tellínids, de valves oblongoallargades, blanques per fora i rosades a l’interior, d’uns 3-4 cm de llargada i amb la xarnera finament dentada.
Habita sobre fons de sorra i fang, on xucla les petitíssimes algues de les quals es nodreix És comestible, bé que no gaire apreciada Habita a la Mediterrània i hom la troba a les costes dels Països Catalans
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
xuclada
Cadascuna de les aspiracions que hom fa quan xucla.
mamar
Xuclar, algú (alguna cosa) com un infant xucla les mamelles.
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
nectarívor | nectarívora
Zoologia
Dit de l’animal que es nodreix del nèctar que xucla dels pètals d’algunes flors.
Molts insectes, com ara les abelles i les papallones, i alguns ocells, com ara els colibrís i els nectarínids, són nectarívors