Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
tord roquer
Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans
tord massot
Tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos Habiten a la zona…