Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de…
Thomas James Merton
Literatura
Escriptor trapenc nord-americà.
Educat a Montalban Occitània i Anglaterra Cambridge, viatjà per Alemanya, França i Itàlia i el 1935 es traslladà a Nova York Convertit al catolicisme 1938, ingressà 1941 al monestir trapenc de Gethsemani, a Kentucky Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres The seven Storey Mountain ‘La muntanya dels set cercles’, 1948 traducció catalana de Guillem Colom, 1966, autobiogràfica, Seeds of Contemplation ‘Llavor de contemplació’, 1949 traducció catalana, 1959, The Sing of Jonas ‘El signe de Jonàs’, 1953, No Man is an Island ‘Ningú no és una illa’,…
Chan
Escola budista xinesa de la meditació (en japonès, zen).
El budisme introduí a la Xina la forma índia de meditació —concentració de la ment fins a ignorar el món exterior—, però mestres com An Shigao l’assimilaren de seguida a la idea taoista de conservació de l’energia vital Quan el budisme Chan emergí com a escola el fundador de la qual fou Bodhidharma al s V dC, meditació significà “illuminació directa de la ment”
Jirō Yoshihara
Pintura
Pintor japonès.
Després d’una primera etapa surrealista, la influència de Kandinskij l’orientà cap a la pintura abstracta Creà alguns grups d’avantguarda, com el Gutai 1954, a Osaka Hom ha relacionat una part de la seva obra amb el zen El 1967 guanyà el primer premi de la biennal de Tòquio
Maruja Torres, premi Nadal
L'editorial Destino guardona l'escriptora barcelonina Maruja Torres amb el premi Nadal, per la novella Esperadme en el cielo En el llibre, l'autora es reuneix en el més enllà amb els seus amics Manuel Vázquez Montalbán i Terenci Moix, i fa un repàs, en primera persona, dels escenaris de la seva educació vital i sentimental Rubén Abella, amb Del amor esquivo , ha estat finalista El premi Josep Pla de prosa en català ha estat per al radiofonista Gaspar Hernández, per El silenci , una reflexió literària sobre la medicina alternativa, la meditació zen, les relacions amoroses, els…
Josep Maria Rovira i Brull
Pintura
Pintor.
Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època
Nichiren
Budisme
Reformador japonès de l’escola Tendai de Dengyō Daishi, de la qual difereix per la seva interpretació diversa del Lotus de la Bona Llei.
La seva fórmula religiosa per excellència Homenatge al text del Lotus del Veritable Ideal emfasitza el record del dharma per damunt del record de Buda mateix, característic del pietisme d' Amitābha La seva reforma es caracteritza igualment per l’èmfasi en l’aspecte pràctic de la religió per damunt de l’aspecte especulatiu La seva enèrgica oposició al pietisme de Jodō, l’intuïcionisme meditatiu del Zen, el misticisme ritual de Shingon i la disciplina ritualista de Ritsu li valgueren greus persecucions, que estigueren a punt de fer-lo morir Existeixen encara vuit sectes que duen…
Tensho Shubun
Pintura
Budisme
Pintor i monjo japonès.
Donà un gran impuls a la pintura paisatgística i, en la tècnica i l’estil, desenvolupà l’ús de la tinta monocroma Suiboku-ga Prestà una gran atenció als detalls, com ocells o flors, més que no pas a la perspectiva de conjunt, a causa de la importància que donava a la natura i a l’Univers, segons la visió de la secta zen de la qual era membre En 1403-04 féu un viatge a Corea i, en tornar-ne, fou nomenat pintor principal de la cort dels Ashikaga, des d’on exercí una gran influència D’entre els seus deixebles sobresortí Sesshu
Sesshu
Pintura
Pintor japonès.
Monjo zen, vers el 1440 ingressà al temple de Shokokuji, prop de Kyoto, on fou deixeble de Shubun , i posteriorment al d’Unkokuji, on restà la major part de la seva vida i del qual esdevingué principal En 1468-69 féu un viatge a la Xina que influí força en la seva obra posterior És el paisatgista japonès més important Caracteritzat pels dibuixos en línia negra, l’escola Suiboku, sota la seva direcció, té un període important de pintura en tinta negra sobre fons blanc La seva obra féu escola El paisatge de les quatre estacions pintat devers el 1486 és considerat la seva obra mestra
bushido
Història
Codi ètic desenvolupat dins la classe militar ( samurai
) del Japó durant el període Kamakura.
La moral del guerrer bushi —contraposada a l’etiqueta del noble cortesà kuge — evolucionà tot conservant el seu nucli essencial l’esperit marcial, que encloïa el coratge dut fins a la immolació, juntament amb la destresa atlètica i militar, la frugalitat, la gentilesa, etc El bushido anà incorporant, tot transformant-les, concepcions del budisme zen i del confucianisme D’aquest darrer prengué la pietat filial, sotaposant-la, però, a la seva màxima expressió la lleialtat fins a la mort al senyor feudal gishi Els conflictes entre normes de diversa categoria eren resolts pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina