Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 per cent del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en…
òxid de zinc
Química
Pólvores blanques amorfes, solubles en àcids i àlcalis, que es fonen a 1 975°C.
Hom l’obté per oxidació del zinc en fase de vapor És emprat com a pigment, i presenta l’absorció de llum ultraviolada més forta de tots els pigments comercials Com a pigment, és també conegut pels noms de blanc de la Xina i blanc de zinc És també emprat en la preparació de les sals de zinc, en medicina i en electrònica, com a semiconductor i fotoconductor
clorur de zinc
Química
Sòlid cristal·lí deliqüescent, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 275°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc És emprat en la galvanització del ferro, com a deshidratant en síntesi orgànica, preservatiu per a la fusta, desinfectant, en la preparació de ciments especials i en la indústria tèxtil
sulfat de zinc
Química
Cristalls incolors, solubles en l’aigua i glicerol, que es fonen a 100°C.
Hom l’obté a partir del sulfur de zinc natural, i és emprat en medicina, com a mordent, preservatiu per al cuir i la fusta, agent blanquejant, reactiu analític i complement alimentari
blanc de zinc
Química
Pigment blanc, compost d’òxid de zinc, molt emprat en pintures, sobretot com a substitutiu del blanc de plom des de la prohibició legal d’aquest en nombrosos països
.
El seu poder cobrent és sactisfactori per a pintures a l’oli i és emprat també per al cobriment d’objectes de cautxú Hom l’empra en totes les tècniques pictòriques grasses, aquoses i seques
reductor de Jones
Química
Amalgama de zinc emprada com a reductor.
És constituït per zinc granular, amalgamat per tractament amb una solució de nitrat o clorur de mercuriII, segons la reacció Zn+Hg 2 + →Zn 2 + +Hg
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’…
reacció de Reformatsky
Química
Variant de la condensació aldòlica que hom efectua per tractament amb zinc d’un α-bromoèster en un solvent inert en presència d’un compost carbonílic per a formar un β-hidroxièster, d’acord amb l’esquema:
L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format