Resultats de la cerca

El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap de la facció…

En foren membres destacats, entre altres, el literat Šěmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef ibn Nagrella , que exerciren una intensa activitat política al regne zírida de Granada

Succeí 1073 al seu avi Badis i fou més inclinat a les lletres que a la política Per tal d’aturar l’avanç dels cristians s’alià amb l’emir almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, i aquest acabà apoderant-se de Granada i exiliant-lo al Marroc, on morí Deixà escrits uns comentaris a l’Alcorà i unes memòries

Collaborà inicialment ~991 en la penetració andalusina al nord d’Àfrica però, revoltat contra la sobirania cordovesa, fou derrotat per l’exèrcit comandat per al-Wadih Madiq al-Hayya, 998 Havent ofert de nou els seus serveis a Almansor, fou convidat a traslladar-se a la Península amb la seva gent 999 Aquestes tropes mercenàries foren les antecessores dels membres de la dinastia zírida independitzada l’any 1012 a Granada Zawī ibn Zīrī

En les lluites entre les diverses confederacions tribals sanhages, travessà l’estret de Gibraltar i formà un exèrcit mercenari al servei d’Almansor Durant les rivalitats entre àrabs i berbers per a ocupar el califat de Còrdova, féu costat a Sulaymān al-Musta'īn victòria prop d’Alcolea sobre Muḥammad al-Mahdī, 1009 Després de la derrota d’Aqabat el Baqar 1010, en tornar a pujar al poder Sulaymān rebé com a recompensa el territori de Granada, on, en esfondrar-se definitivament el califat, es declarà independent i encapçalà la dinastia zírida El 1019 deixà Granada a Ḥabbūs ibn…

Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…

Educat a Còrdova, residí 1013-20 a Màlaga, on fou secretari del visir ibn al-'Arīf i a la mort del qual exercí el mateix càrrec a la taifa zírida de Granada Nomenat 1027 cap de les aljames jueves de la taifa —per la qual cosa és conegut també com a Šĕmuel ha-Nagid—, visir i cap de l’exèrcit, la seva tasca política fou elogiada tant pels musulmans com pels jueus, els quals protegí decididament És autor d’un divan que consta de 1 742 poemes en hebreu fortament influït per la cultura àrab, tant en la forma com en la temàtica, de tres reculls de poesies religioses i de diverses obres…

La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…

La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…