Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
èter
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més…
síntesi de Williamson
Química
Procediment sintètic introduït per A. W. Williamson l’any 1852.
Consisteix en una reacció de substitució nucleofílica entre un alcòxid alcalí i un halogenur o un sulfat d’alquil en un dissolvent inert per a formar èters, d’acord amb l’esquema R´-ONA+R 2 -X →R´-O-R 2 +NaX És especialment apropiada per a la preparació d’èters asimètrics, R 2 essent un radical primari o secundari Quan R 2 és terciari, ocorre preferentment una eliminació d’hidràcid i s’obté una olefina El mecanisme acceptat per a la síntesi de Williamson comporta una substitució nucleofílica bimolecular S N 2 amb inversió de Walden sobre l’àtom de carboni enllaçat a…
èter de petroli
Química
Mescla d’hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
Hom acostuma a indicar-hi l’interval del punt d’ebullició de la mescla en qüestió per exemple, èter de petroli 40-60°C La fracció d’èters de petroli d’alt punt d’ebullició 90-120°C és anomenada ligroïna Tots aquests èters de petroli són molt emprats com a dissolvents apolars Malgat el nom, no tenen la funció èter
reacció d’Ullmann
Química
Variant de la reacció de Fittig consistent a escalfar halogenurs d’alquil en presència de coure per a formar derivats difenílics (difenil).
Pot ésser aplicada a la síntesi de difenilamines i èters difenílics en aquest darrer cas, pot ésser considerada com una varietat de la síntesi de Williamson
alcohòlisi
Química
Reacció similar a una hidròlisi, en la qual una molècula AB és descomposta en dos fragments A i B per l’acció d’un alcohol, el grup alcoxi d’aquest fixant-se sobre un fragment i l’hidrogen sobre l’altre: .
Són exemples d’alcohòlisi les transesterificacions provocades amb un excés d’alcohol i la formació d’èsters o d’èters a partir, respectivament, d’halurs d’àcid o d’alquil
Walter Reppe
Història
Químic alemany.
Professor a Magúncia i a Darmstadt, dirigí les recerques a la BASF i desenvolupà diversos processos d’obtenció d’èters vinílics a partir d’alcohol i acetilè, a alta temperatura i pressió elevada
polièter
Química
Qualsevol dels composts de natura polimèrica que contenen grups èter (C-O-C) repetits al llarg de la cadena principal.
Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els…
contaminant orgànic persistent
Ecologia
Química
Substància química orgànica resistent a la degradació.
Emès o abocat al medi ambient, provoca contaminació persistent i acumulable en els éssers vius, així com riscos per a la salut humana S'hi inclouen substàncies com el DDT, dioxines i bifenils policlorats PCB, hexaclorobenzè, naftalens policlorats i èters difenílics polibromats o policlorats
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom