Resultats de la cerca

Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…

Creador del documental “escenificat”, pot ésser considerat el gran mestre del cinéma-vérité Apassionat pels actes quotidians dels homes i per llur comportament, els féu intèrprets de llur vida Fou premiat als festivals de Venècia del 1934 i del 1937 per Man of Aran i Elephant Boy , respectivament Altres films seus són Nanook of the North 1922, Moana 1925, Tabú 1931, Louisiana Story 1948 i Guernica 1949

Vida Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia

Filla del cantant i compositor Guy Béart El productor i director CBerri li confià el paper de Manon a Jean de Florette 1986 i a Manon des sources 1986, un díptic basat en la novella de Marcel Pagnol A partir d’aleshores, es convertí en una de les principals actrius del cinema francès gràcies a films com La belle noiseuse JRivette, 1991, L’enfer CChabrol, 1994 i Nelly et monsieur Arnaud CSautet, 1995 Intervingué també en Mission Impossible Bde Palma, 1996, Don Juan JWeber, 1998, Voleur de vie YAngelo, 1998, Le temps retrouvé RRuiz, 1999, Elephant Juice SMiller, 1999, La bûche DThompson, 1999 i…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del Festival de Canes,…