Federico G. Larraya

Federico Gutiérrez-Larraya Planas
(Madrid, 1919 — Madrid, 2004)

Director de fotografia.

Vida

Fill del crític Tomás G. Larraya i germà d’Aurelio, estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.

S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo (1940, Josep Maria Castellví). A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga (Don Juan de Serrallonga, 1948, Ricard Gascon). El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’El señorito Octavio (Jerónimo Mihura) amb Georges Perinal; i en solitari la d’El pasado amenaza (Antonio Román).

Compaginà els rodatges del No-Do amb la feina d’operador en cap per a les productores internacionals Luce i UFA i la catalana Emisora Films a partir d’Apartado de Correos 1001 (1950, Juli Salvador), un dels primers films policíacs espanyols a l’estil de Hollywood. Durant la dècada del 1950 intervingué en pel·lícules de baix pressupost, com Familia provisional (1955, Francesc Rovira i Beleta), i en treballs d’Antonio Isasi-Isasmendi (Relato policiaco, 1954); també revisà l’edició castellana de La iluminación cinematográfica, d’A. Golovnia.

Després es traslladà a Madrid i il·luminà Los ladrones somos gente honrada (1956, Pedro L. Ramírez) i La ferida lluminosa (La herida luminosa, 1956, T. Demicheli), el seu primer film en color. També realitzà els efectes especials d’Essència de misteri (Scent of Mistery 1959, Jack Cardiff) i Des de Rússia amb amor (From Russia with love 1962, Terence Young).

A partir del 1968 combinà el cinema amb la feina a TVE, on col·laborà en la majoria de sarsueles filmades per Juan de Orduña i en força sèries com Si las piedras hablaran (1972, Ramon Masats) i La saga de los Rius (1976, Pedro A. López), a més de participar en l’interessant treball de La cabina (1972, Antonio Mercero), amb guió de José Luis Garci. Posteriorment feu la fotografia de la seva última cinta, el llarg documental La brecha en el tiempo (1976, Jesús García Atienza).

El 1983 fou nomenat cap del Servei de Formació de Producció i Realització de TVE, càrrec que exercí fins que es jubilà tres anys més tard. El 1996 l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya el guardonà amb un Goya d’honor pels seus trenta-tres anys de carrera cinematogràfica.

Altres films

1951 Me quiero casar contigo, J. Mihura.

1954 El fugitivo de Amberes, M. Iglesias.

1957 El tigre de Chamberí, P.L. Ramírez.

1957 La rana verde, J.M. Forn.

1959 Miss Cuplé, P. Lazaga.

1962 La alternativa, J.M. Nunes.

1964 Per un grapat de dòlars (Per un pugno de dollari), S. Leone.

1965 Nobleza baturra, J. de Orduña.

1970 La decente, J.L. Sáenz de Heredia.