Tomás G. Larraya

Tomás Gutiérrez Larraya

(Barcelona, 1886 — Barcelona , 7 d’agost de 1968)

Crític, pintor i dibuixant.

Vida

S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on col·laborà en el diari "El Proceso" (1915-17). Instal·lat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal "Films Selectos" (1930-36), i també escriví en "Mi Revista. Ilustración de actualidades" (1936), de tendència anarquista, "Actualidades Paramount" (1935-36) i "Proyector" (1935-36). Paral·lelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics (1933-36) i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols. Després de la guerra seguí col·laborant en publicacions com "Imágenes" (1945-61), "Fotogramas" (1946), "Otro Cine" (1952-75) i "Arcinema" (1956-60). Escriví diversos llibres relacionats amb el món de l’art; articles de cinema com Los derechos del público: ¿El cine sonoro o mudo? ("Films Selectos", núm. 4, 1930) i Lucubraciones acerca del cine en color ("Arte y Cinematografía", núm. 400, 1935); també feu llibres sobre aquest tema: Infancia del cine, Puericia del cine i Los principios del cine (1958). També deixà inèdits els volums 83 biografías ilustradas de artistas cinematográficos, amb el seudònim Tom Theray, i El dibujo y el cine. Incondicional del gènere d’animació, fou l’autor del pròleg de la versió espanyola de Walt Disney (1957), de Diana Disney Miller, publicat el 1961; i el traductor d’El cine y la fe cristiana, d’Amédée Ayfre (1962). Fou professor de dibuix en diferents institucions com l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Els seus dos fills, Federico i Aurelio, foren dos destacats directors de fotografia.

Bibliografia

Tomás G.Larraya. Exposición homenaje. Ateneo de Santander, 1965.