Tomás G. Larraya

Tomás Gutiérrez Larraya
(Barcelona, 17 de maig de 1886 — Barcelona, 7 d’agost de 1968)

Crític, pintor i dibuixant.

Vida

S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on col·laborà en el diari El Proceso (1915-17). Instal·lat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos (1930-36), i també escriví en Mi Revista. Ilustración de actualidades (1936), de tendència anarquista, Actualidades Paramount (1935-36) i Proyector (1935-36).

Paral·lelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics (1933-36) i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols. Després de la guerra seguí col·laborant en publicacions com Imágenes (1945-61), Fotogramas (1946), Otro Cine (1952-75) i Arcinema (1956-60).

Escriví diversos llibres relacionats amb el món de l’art; articles de cinema com Los derechos del público: "¿El cine sonoro o mudo?" (Films Selectos, núm. 4, 1930) i "Lucubraciones acerca del cine en color" (Arte y Cinematografía, núm. 400, 1935); també feu llibres sobre aquest tema: Infancia del cine, Puericia del cine i Los principios del cine (1958). També deixà inèdits els volums 83 biografías ilustradas de artistas cinematográficos, amb el seudònim Tom Theray, i El dibujo y el cine. Incondicional del gènere d’animació, fou l’autor del pròleg de la versió espanyola de Walt Disney (1957), de Diana Disney Miller, publicat el 1961; i el traductor d’El cine y la fe cristiana, d’Amédée Ayfre (1962).

Fou professor de dibuix en diferents institucions com l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Els seus dos fills, Federico i Aurelio, foren dos destacats directors de fotografia.

Bibliografia

  • Tomás G.Larraya. Exposición homenaje. Ateneo de Santander, 1965.