Vida
Fill del periodista, impressor i comediògraf Avel·lí Artís i Balaguer (1881 - 1954), estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué l’ofici d’escenògraf fent el meritoriat en diferents tallers. Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateurGestation d’un poème, dels germans Sarsanedas (del FAD). Treballà com a periodista i ninotaire en "La Publicitat", "La Rambla", "Mirador", "El Be Negre" i "L’Esquella de la Torratxa". En esclatar la guerra s’allistà a l’exèrcit republicà, però continuà escrivint o posant ninots en el setmanari "Meridià", el quinzenal "Amic" o "Vèncer", "premsa de trinxera", que coordinà. El 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc amb el seu pare i els seus germans Rosa, que es casà amb Pere Calders, i Arcadi. Instal·lats a Mèxic, el pare obrí una impremta, que edità "La Nostra Revista" (1946-54), que Tísner continuà fins el 1958 amb el nom de "La Nova Revista". Tornà a l’art de l’escenografia, que aplicà al teatre, i al cinema comercial i publicitari i a la televisió. Fou el primer escenògraf de la primera emissora que es muntà a Mèxic el 1950, l’XHTV - Canal 4, experiència que anys més tard li serví per a redactar L’enquesta del Canal 4 (premi Sant Jordi de novel·la, 1972). Escriví el primer manual en castellà sobre aquesta matèria, La escenografía en el teatro y en el cine (1947). La seva obra com a tal inclou una vintena de títols des del 1943, tots de cinema menys un parell de televisió: el programa pilot "Operación: Emergencia" (1954) i la sèrie Sheena, Queen of the Jungle (1955). En cinema, i com a ajudant d’escenografia, intervingué en El mago (1948, M.M.Delgado), protagonitzat per Cantinflas, amb qui tingué una bona amistat, Los olvidados (1950, Luis Buñuel) o ¡Viva Zapata! (1952, Elia Kazan). Es casà amb l’actriu Pin Crespo (1939-40) i més tard amb Lluïsa Mercader (1941). També es dedicà a tasques publicitàries, a pintar i a escriure. Com a cineasta, a més de cintes familiars i de viatges, dirigí el documental La sabiduría maya (1964), en el qual aplicà tècniques d’animació artesanes pròpies, i n’escriví el guió. Retornà a Barcelona l’últim dia del 1965 i es dedicà al periodisme, la caricatura o l’acudit en premsa gràcies a l’ajuda del seu cosí Sempronio (Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, 1908). Col·laborà en "El Correo Catalán", "Tele/ estel", "Tele-exprés", "RB", "Cavall Fort", "La Vanguardia", "Avui" i "Serra d’Or", i en ràdio i televisió ("La caixa sàvia", 1989-90, TVC), i alhora es lliurà a publicar novel·la, assaig històric sobre les seves vivències (La diàspora republicana, 1975), memòries i mots encreuats. Fou Premi Prudenci Bertrana 1969 per la novel·la Prohibida l’evasió. També recuperà per poc temps la pintura i l’escenografia. Ha rebut la creu de Sant Jordi de la Generalitat (1988) i el premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1997). Per les seves memòries Viure i veure (4 vol., 1989-96) obtingué els premis Ciutat de Barcelona de narrativa catalana 1989, Crítica Serra d’Or de memòries 1990 i Nacional de Literatura Catalana 1992.
Bibliografia
ESCAMILLA, D. i FINESTRES, J.: L’univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle. Angle Editorial, Manresa 2001.
ESPINÀS, J.M.: "Entrevista", Les meves entrevistes. Col·leccionable del diari "Avui", 17.12.1989, p. 25-32.
FEBRÉS, X.: Avel·lí Artís-Gener / Maria Antònia Oliver. Diàleg a Barcelona. Ajuntament de Barcelona 1984.
FERRÉ, T.: Tísner. L’última entrevista, "Avui", 25.05.2000.
ROMAGUERA, J.: Tísner l’Escenògraf. Teatre, cinema, televisió, publicitat. Ed. Pòrtic, Barcelona 1995; "Tísner, l’escenògraf", Tísner. Miscel·lània d’homenatge. PAM, Barcelona 1996, p.151-156.
SERRA, M. i SALA, P.: La ena de Tísner, "Cultura", núm. 37, 1992, p. 12-20.