L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona. Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau. Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat (tendència Hansen). Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme. En el III Congrés (setembre de 1976) decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de los Trabajadores. Amb la democràcia, preconitzà l’abstenció en les eleccions legislatives de 1977 i al desembre d’aquell any, després d’un IV Congrés, inicià un reapropament a l’LCR que culminà a l’octubre de 1978 amb el congrés de reunificació entre LC i LCR sota el nom d’LCR. Un petit nucli que hi era contrari mantingué l’LC fins al 1980 (en les eleccions legislatives de 1979 el candidat fou Alfonso Rodríguez Lardín, amb la consigna “Por la Alianza Obrera”), quan s’integrà al Partido Obrero Socialista Internacionalista. Entre les nombroses publicacions figuren Combate (1973-1979), L’Espurna (1975-1976), Contra la Corriente (1975, teò-rica), La Chispa (Barcelona, 1974-1975). La Liga de la Juventud Comunista edità Octubre (1976-1979).