Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos. Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli. L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979. UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit. Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta (senador per Lleida) i Manuel Martí Díaz (regidor de Girona).
Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat (president) i Joaquim Molins (secretari general). Però Güell i altres dirigents com ara Joan Mas Cantí es donaren de baixa del partit, que quedà aleshores sota la direcció de Molins i de Josep Miró i Ardèvol i s’aproximà aConvergència Democràtica de Catalunya [CDC], per a la qual demanaren el vot en les eleccions autonòmiques de 1980. Al març de 1981 se celebrà el congrés de dissolució d’UCC i els seus membres ingressaren a CDC.