Els seus Dietaris són un document de primer ordre i una de les mostres de prosa més reeixides de la literatura catalana contemporània. Aparegueren de manera fragmentària al llarg del període 1948-82 en quatre llibres: Montseny. Zodíac d’un paisatge (1948), A flor d’oblit. Dietari dispers (1918-1966) (1968), El vel de Maia. Dietari de la Guerra Civil (1936-1939) (1975) i L’aroma d’arç. Dietari dispers (1919-1981) (1982). L’any 2000 foren agrupats en un sol volum, a cura de Sam Abrams. Encara resta inèdita, per voluntat expressa de l’autor, la major part de la seva producció dietarística, menada al llarg del període 1914-86, utilitzada fragmentàriament pel seu fill Albert a Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995).