2024 YR4: l’asteroide que podria col·lidir amb la Terra l’any 2032

Estem molt acostumats que alguns mitjans ens bombardegin, gairebé sense escrúpols, amb notícies del pròxim impacte d’un asteroide. Afortunadament, la immensa majoria d’aquestes notícies són infundades i tan sols busquen guanyar audiència, sacrificant la veracitat i deixant de banda la ciència.

En aquest article desitjo explicar com els experts ens aproximem a aquest problema amb un asteroide real, catalogat com 2024 YR4, que va ser descobert pel programa ATLAS des de Xile el passat 27 de desembre. El seu descobriment va succeir tot just dos dies després que passés a 828.800 km del nostre planeta, la distància mínima en aquesta aproximació.

Afortunadament, els programes de seguiment telescòpic detecten desenes d’asteroides cada mes, la majoria d’ells tenen poques desenes de metres i no constitueixen un risc per a nosaltres atès que l’atmosfera terrestre és molt eficient a fragmentar els cossos rocosos d’aquesta mida que arriben a la Terra a hipervelocitat.

De fet, un exemple recent va ser la disrupció a l’atmosfera d’un asteroide d’uns divuit metres de diàmetre el 15 de febrer de 2013 sobre Txeliàbinsk (Rússia). La fragmentació d’aquest asteroide va ser tan eficient que va produir centenars de meteorits que no van causar cap ferit pel seu impacte directe (sí que hi va haver, però, uns 1.500 ferits per la radiació lluminosa i el trencament de vidres arran de l’ona de xoc).

La gran majoria d’aquests asteroides de mida petita o mitjana, fins a uns 100 metres de diàmetre, solen ser descoberts en aquestes aproximacions a la Terra. Això és així perquè són astres petits que només reflecteixen una part de la llum que reben i, a més, es mouen molt de pressa. Això els fa febles i difícils d’identificar amb els telescopis. Com exemplifica la figura 1, fins a la invenció i l’ús sistemàtic als anys noranta del segle XX de les modernes càmeres CCD o dispositius acoblats per càrrega com a detectors, la majoria d’aquests cossos passaven desapercebuts per als nostres telescopis. Avui dia coneixem prop de 40.000 asteroides pròxims a la Terra, coneguts amb l’acrònim anglosaxó NEA, i que recopila el Center for Near Earth Object Studies del Jet Propulsion Laboratory.

Què coneixem sobre l’asteroide 2024 YR4?

Tal com ha anunciat la International Asteroid Warning Network (IAWN), aquest asteroide és d’una mida entre 40 i 90 metres. Les últimes observacions apunten que estaria més a prop dels 50 metres i, gràcies a les observacions espectrals obtingudes amb el Gran Telescopi Canàries per l’astrònoma Julia de León de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), s’ha pogut esbrinar que possiblement té una composició de condrita ordinària, la més comuna en els astres que s’acosten a la Terra.

En el cas, encara bastant improbable, que xoqués contra la Terra es tractaria d’un esdeveniment no exempt de risc. De fet, es pensa que l’asteroide que va col·lidir el 30 de juny de 1908 sobre Tunguska (Sibèria) posseïa un diàmetre similar (vora els 50 metres). Recordem que en aquest cas l’asteroide també va ser desintegrat, però l’ona de xoc i el seu núvol de material vaporitzat van destruir una àrea d’uns 2.150 km² de taigà.

Tornant al cas de l’asteroide que ens ocupa, poc després de ser descobert el passat mes de desembre i reconstruïda la seva òrbita preliminar, va ser qualificat de 3 en l’escala de Torí amb una probabilitat d’1 de cada 77 (1,3%) d’impactar en la Terra el 22 de desembre de 2032. Tanmateix, aquesta probabilitat a hores d’ara és del 2,3%, degut al fet que noves observacions astromètriques han reduït la mida de l’el·lipse d’incertesa propagada en l’encontre amb la Terra l’any 2032. Tot plegat no ens ha de preocupar, donat que noves observacions, particularment en l’encontre del 2028, possiblement reduiran la probabilitat, i fins i tot podria ser zero (com ja va passar amb l’asteroide Apophis).

Figura 1. Nombre total d’asteroides pròxims a la Terra descoberts al llarg dels anys

En una contextualització teòrica del descobriment, d’una banda, una qualificació de 3 a l’escala de Torí simplement vol dir: “Una troballa que mereix l’atenció dels astrònoms”; de l’altra, els càlculs actuals que donen una probabilitat major a un 1% signifiquen que la probabilitat seria capaç de causar destrucció localitzada.

Figura 2. Imatge tènue de l’asteroide 2024 YR4 (dins el requadre del centre d’aquesta imatge), envoltat d’estels fixos, captada pel Very Large Telescope de l’Observatori Europeu Austral (ESO) el gener del 2025 - Imatge: © ESO/O. Hainaut et al.

Malgrat que tot indica que no ens hem de preocupar, sí que el descobriment implica l’activació del protocol de l’ONU.

En què consisteix el protocol de l’ONU?

El protocol és clar, per activar-lo cal que es descobreixi un asteroide amb més de 10 metres de diàmetre i que, després de calcular la seva òrbita, hi hagi una predicció d’una troballa pròxima amb una probabilitat d’impacte superior a l’1%, com ha estat el cas. Com jo mateix vaig suggerir en el Congrés d’Emergències celebrat l’any 2023 a Xest (València), i d’acord amb responsables d’emergències d’arreu del món, aquest percentatge sembla raonable.

Normalment qui pot activar el protocol és la mateixa NASA a càrrec de l’IAWN, que representa la comunitat d’investigadors centrats en l’estudi d’asteroides, o la mateixa Agència Europea de l’Espai (ESA), que és a càrrec de l’Space Mission Planning Advisory Group (SMPAG), que inclou consultes d’altres agències espacials. En el cas d’aquest article, l’IAWN va notificar a l’SMPAG sobre 2024 YR4 quan la seva probabilitat va superar l’1%.

Just aquests dies s’està celebrant una reunió del Committee on the Peaceful Uses of Outer Space (COPUOS) de l’ONU que inclou la reunió anual del Subcomitè Científic i Tècnic del COPUOS amb l’objectiu d’avançar en una resposta coordinada al risc d’impacte per asteroides/cometes.

Per tant, és important transmetre al públic que s’han fet grans progressos en les últimes dècades pel que fa a l’avaluació del risc de les descobertes d’asteroides. De fet, fa només 20 anys, quan es va descobrir l’asteroide Apophis, els astrònoms ens preguntàvem a qui havíem d’avisar. Ara ja tenim una estructura i un pla d’acció ben clars en el marc de l’ONU que permet reaccionar immediatament.

Figura 3. Taula del risc d’impacte dels asteroides - Autor: © Josep M. Trigo, com a adaptació d’un original de la NASA

Com es milloren les òrbites dels asteroides pròxims a la Terra?

La mida petita d’aquests asteroides fa que no els puguem seguir al llarg de tota la seva òrbita, sinó que ho fem en un petit arc en el qual són accessibles per als telescopis. Bàsicament diversos observatoris professionals i amateurs capten l’objecte movent-se sobre el fons de les estrelles aparentment “fixes”. D’aquesta manera es pot mesurar el seu moviment amb precisió i recalcular-ne l’òrbita. Com més observacions precises i més esteses en el temps tinguem, millor serà la reconstrucció que podrem fer de la seva òrbita.

El repte no acaba aquí, l’evolució dinàmica dels petits asteroides està afectada pels anomenats efectes no gravitatoris. Es tracta de diverses forces de naturalesa radiativa, una espècie de subtil “retrocés” en la reemissió de la calor que reben del Sol. Per això també els petits asteroides han de ser contínuament observats per quantificar i delimitar les seves òrbites en cada “aparició” propera al nostre planeta.

Amb la precisió astromètrica actual, el pas de l’asteroide 2024 YR4 té una incertesa del voltant d’uns 80.000 km en la seva posició en el moment de la seva màxima aproximació a la Terra. De fet, amb uns 12.000 quilòmetres de diàmetre, la Terra quedaria dins d’aquesta regió d’incertesa. Això equival a un 2,3% de probabilitat que impacti en la Terra segons els darrers càlculs validats.

Així doncs, quedem a l’espera de la nova visita de l’asteroide 2024 YR4, en la seva aproximació el 17 de desembre de 2028. Serà llavors quan, gràcies a un esforç conjunt d’astrònoms professionals i amateurs, aconseguirem de precisar-ne millor l’òrbita i sabrem si caldrà preparar-se per a l’impacte o bé aplicar un mètode pal·liatiu com va exemplificar la missió DART. La millor defensa és un descobriment amb prou marge de temps, raons per continuar intensificant la col·laboració científica i el “do look up!”.

La probabilitat d’impacte amb la Terra de l’asteroide 2024 YR4 (actualització, 21 de febrer de 2025)

Com era d’esperar i anunciaven els experts, la probabilitat d’impacte de l’asteroide 2024 YR4 amb la Terra a hores d’ara és ja mínima (0,28 %). Aquesta nova probabilitat és resultat del fet que els científics han incorporat al càlcul de l’òrbita les noves observacions astromètriques obtingudes amb els grans telescopis que a hores d’ara segueixen aquest objecte. Recordem que aquest asteroide es va descobrir dos dies després del seu pas pròxim a la Terra, i per tant, calen més dies i observacions per donar fiabilitat als resultats.

Figura 4. Gràfic de l’evolució del risc d’impacte - Imatge: Adaptació al català d’un original de Davide Farnocchia de NASA-JPL

En aquest gràfic adjunt de Davide Farnocchia de NASA-JPL, s’indica (en verd) l’escenari actual de risc, que mostra una tendència a decréixer de la probabilitat d’impacte fins a fer-se nul·la. Això, però, no significa que no ocorrin futurs passos pròxims de l’asteroide 2024 YR4 a la Terra, però seran prou llunyans per no significar cap risc.

Com hem dit, els càlculs ara indiquen que la probabilitat anirà baixant. Aquells que hi estiguin interessats poden fer el seguiment actualitzat del risc d’impacte al web del projecte SENTRY de la NASA-JPL.

En qualsevol cas, aquest cas, i tot el que informativament ha suposat, ha de crear un debat públic que, esperem, convenci els principals governs de crear un sistema de telescopis en òrbita per a la detecció primerenca d’aquests objectes.

NOTA:

I per a saber una mica més d’aquest tema, comparteixo amb vosaltres la xerrada Aprenent d’asteroides potencialment perillosos en el marc de les missions DART i Hera que vaig impatir a la Residència d’Investigadors l’11 de març de 2025: