A la cerca del novè planeta

Des de Caltech, els investigadors Mike Brown i Konstantin Batygin van proposar l'any 2016 l'existència d'un novè planeta al sistema solar (Batygin i Brown, 2016). Ara, aquests autors acaben de publicar una nova evidència respecte a això (Brown i Batygin, 2019; Batygin et al., 2019), per la qual els models dinàmics semblen mostrar l'efecte pertorbatiu gravitatori sobre els membres del cinturó transneptunià o del Kuiper Belt (KBOs) d'un altre planeta, molt allunyat, que produeix efectes gravitatoris peculiars entre els membres del cinturó transneptunià, entre els quals es troba, ara que va perdre la categoria de planeta, Plutó.

A la cerca del planeta nou

Les expectatives han fet que diversos programes de seguiment i descobriment de KBOs intensifiquin els seus esforços per escanejar les regions del firmament on es podria projectar el moviment d'aquest hipotètic planeta. Sembla que la seva existència podria explicar de manera natural l'acumulació d'objectes amb semieix major al voltant de 250 UA del Sol (Figura 1), així com ara determinades irregularitats en els perihelis de certs KBOs i que alguns KBOs segueixin òrbites de llarg període, alta inclinació i de natura retrògrada (oposada al moviment comú als planetes coneguts).

Figura 1. Representació artística d'un distant planeta 9 (Caltech/R.Hurt (IPAC))

D'acord amb els càlculs de Batygin et al. (2019), la pertorbació gravitatòria exercida sobre els membres del cinturó transneptunià indicarien que es tractaria d'un planeta bastant massiu i que tindria aproximadament entre unes 5-10 masses terrestres (M⊕). Les peculiaritats en la distribució de KBOs també suggereixen que aquest nou planeta vindria a residir en una òrbita fora de l'anomenat pla de l'eclíptica que defineix la Terra en el seu moviment al voltant del Sol i del qual no s'allunyen gaire la majoria de planetes, exceptuant Mercuri. Tot i això, el planeta 9 no seria gaire extrem: la seva òrbita seguiria una òrbita d'inclinació moderada (15-20 graus) que tindria una excentricitat entre 0,2–0,5 (Figura 2).

Figura 2. Una comparativa de les òrbites d'alguns dels planetes i KBOs coneguts, amb la de l'hipotètic planeta 9.

Aquesta cerca apassionant del planeta 9 exemplifica a la perfecció que la recerca científica no s'atura. Les dificultats tècniques de trobar aquest planeta són enormes, donat que seria un objecte feble, movent-se molt lentament enfront del fons estel·lar i en una regió molt ampla del firmament. Però el repte segueix nit rere nit i proporciona nous descobriments d'objectes transneptunians. Gràcies a la cerca del planeta 9 s'albiren nous descobriments que ens permetran comprendre millor la formació del nostre sistema planetari i també els processos que han esculpit la seva estructura a grans distàncies del Sol. L'exploració de distants racons del nostre sistema solar no s'atura i, més tard o d'hora, demostrarà si el novè planeta és una realitat o un simple miratge.

BIBLIOGRAFIA

Batygin K.; Adams, F.C.; Brown, M.E.; Becker, J.C. (2019). "The planet nine hypothesis". Physics Reports, 2019; DOI: 10.1016/j.physrep.2019.01.009

Batygin K.; Brown, M.E. (2016). "Evidence for a Distant Giant Planet in the Solar System". The Astronomical Journal 151 (2): 22, DOI:10.3847/0004-6256/151/2/22.

Brown, M.E.; Batygin, K. (2019). "Orbital Clustering in the Distant Solar System". The Astronomical Journal, 2019; 157 (2): 62 DOI: 10.3847/1538-3881/aaf051