Acabarem el maig amb tempesta meteòrica del cometa 73P/Schwassman-Wachmann 3?

Els cometes són objectes fràgils formats per una amalgama de partícules de pols, gels i matèria orgànica que es van formar a grans distàncies del Sol per l’addició d’uns agregats primigenis. Com que contenen gels que se sublimen en escalfar-se durant la seva aproximació al Sol, solen perdre massa i, fins i tot, solen desintegrar-se progressivament quan assoleixen òrbites de període curt que donen lloc a passos pròxims a l’astre rei. A conseqüència de la sublimació dels gels, els cometes són astres espectaculars gràcies a generar grans comes i cues des dels seus relativament petits nuclis cometaris. En molts cometes sobreexposats l’aigua flueix al seu interior i, com a conseqüència, la mateixa estructura del cometa es debilita, tot generant la fragmentació del nucli en múltiples peces.

L'estudi d'aquests processos de desintegració sol fer-se amb moderns telescopis, però també els astrofotògrafs estan sempre pendents d'aquests fenòmens per immortalitzar algun esclat lluminós o, fins i tot, una sobtada fragmentació en múltiples peces. L'estudi d'aquests processos des de la Terra també es pot realitzar quan aquestes cortines de fragments, conegudes com dust trails, en anglès, són creuades per la Terra (Trigo-Rodríguez i Blum, 2022).

Des de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), iniciativa que manté un llistat actualitzat de les grans boles de foc que passen sobre Catalunya i Espanya des de fa 26 anys, hem promogut una alerta observacional perquè diversos astrònoms han estimat que la nit del 30 al 31 de maig de 2022, la Terra travessarà una cortina de pols possiblement densa de partícules del cometa 73P/Schwassman-Wachmann 3, fruit de la seva desintegració parcial l’any 1995. Per això, en aquesta nit es podria produir el que anomenem una tempesta meteòrica: el firmament s’omple d’estels fugaços a raó de milers l’hora.

De cròniques antigues sabem que aquests inusuals fenòmens naturals han ocorregut desenes de vegades en la història escrita de la humanitat, deixant tant sorpresos com martellejats els seus afortunats observadors.

Figura 1. Imatge infraroja del Telescopi Espacial Spitzer del cometa fragmentat 73P/Schwassman-Wachmann 3 deixant un rastre de runa. Imatge: NASA/JPL-Caltech/W. Reach (SSC/Caltech)

Tot i això, l’encontre amb aquestes deixalles del cometa 73P/Schwassman-Wachmann 3 no és gaire favorable per a Europa perquè podria ocórrer quan el radiant de la pluja estigui a l’horitzó i, per tant, minimitzar l’espectacle visual que veuríem als països de parla catalana. Així i tot, aquest any 2022 hi haurà diverses circumstàncies en la trobada amb les restes d'aquest cometa que ens mantenen optimistes. En primer lloc, les fragmentacions del cometa 73P/Schwassmann-Wachmann 3 han estat constants des del 1995 i, de fet, altres posteriors trencaments van ser monitorats pel Telescopi Spitzer de la NASA (vegeu la Figura 1). En aquestes imatges veiem com grans blocs es desprenen del cometa, però també altres fragments significatius que formen la cortina de pols. Els estudis dinàmics de l'evolució orbital de les partícules que s'hi van generar, realitzats per Jérémie Vaubaillon de l'Observatori de París, indiquen que la Terra podria travessar una cortina d'aquests materials al voltant de les 5 hores TUC del 31 de maig. En aquell moment el punt radiant, del qual veuríem sorgir els meteors produïts per aquest particular fus de partícules, es trobaria al zenit a Centreamèrica, a uns 10º d'altura a l'arxipèlag canari i pràcticament a l'horitzó vist des de la península Ibèrica (Figura 2). Però com que la fragmentació va ser contínua, és possible que tota la nit del 30 al 31 de maig pugui tenir activitat significativa.

Figura 2. Condicions d'observació del radiant de la possible tempesta dels tau-Hercúlids el pròxim 31 de maig a les 5 hores TUC (Cortesia Josselin Desmars, IMCCE/IPSA).

D'altra banda, donada la diferent òrbita dels fragments del cometa respecte a la que posseeixen els meteoroides més antics que produeixen la pluja anual de tau-Hercúlids, aquesta nit del 30 al 31 de maig podria aparèixer un nou radiant de meteors al firmament. Això queda exemplificat a la Figura 3 on es mostra en un hexàgon vermell la possible font de meteors i bòlids generats per les restes del cometa 73P/Schwassman-Wachmann 3. Aquestes partícules penetraran a una relativament baixa velocitat geocèntrica, uns 12 km/s (uns 43.000 km/h), per la qual cosa la lluminositat intrínseca dels meteors no seria gaire gran, tret que siguin partícules de mida centimètrica, capaces de produir bòlids. La presència o no de partícules grans dependrà de la seva capacitat de resistència a les condicions de l'espai. Per contra, si els meteoroides són submil·limètrics, possiblement els meteors no seran gaire lluminosos.

Figura 3. La regió radiant dels estels fugaços: el cercle en negreta (TAH) a la constel·lació del Bover (BOO) mostra el radiant anual i en un hexàgon vermell, la localització del radiant en el cas que la Terra trobi materials d'aquest cometa despresos el 1995.

Com sempre se sol recomanar potser el millor és buscar un lloc fosc i allunyat de la contaminació lumínica. Tant des de les Canàries com des de la península el millor seria tenir l'horitzó a l'oest, i estar enlairat per poder veure una regió del cel la més pròxima al radiant. El més important és que gaudiu unes hores de la contemplació del firmament estrellat i, si la tempesta meteòrica arriba, estigueu preparats per fer bones fotos d’un espectacle difícil de veure!

Bibliografia:

Trigo-Rodríguez, J.M. i Blum, J. (2022) "Learning about comets from the study of mass distributions and fluxes of meteoroid streams", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 512, 2277-2289.

Trigo-Rodríguez, J.M. (2022) La Terra en perill: l'impacte d'asteroides i cometes, Edicions Universitat de Barcelona, ISBN: 978-84-9168-788-7, Barcelona, 202 p.

Enllaços externs:

Vaubaillon, J. (2022) 31st of May 2022 tau-Herculids. IMCCE