TEMES

Amb l’ull posat en la circulació de la influença aviària

Vigilància epidemiològica activa i passiva

El virus de la influença aviària (tant les variants de baixa patogenicitat com les d’alta patogenicitat, LPAI i HPAI en anglès, respectivament) vola per sobre els nostres caps i no tenim cap manera de detectar-ho si no és fent programes de vigilància epidemiològica a les poblacions susceptibles. Aquestes poblacions són, òbviament, l’aviram de producció però també, i més important, les aus silvestres, que acostumen a infectar-se amb el virus LPAI, i només excepcionalment amb el virus HPAI. Així, de vegades, salta a la premsa la detecció del virus en aus mortes en una llacuna o un aiguamoll. Aquesta detecció és possible pel que anomenem vigilància epidemiològica passiva.

Vigilància epidemiològica passiva? Vigilància epidemiològica d’aus silvestres? Expliquem breument aquesta qüestió.

Els programes de vigilància passiva en aus silvestres es basen en la detecció de qualsevol increment anormal en la mortalitat d’aus silvestres que pugui relacionar-se amb l’aparició d’influença aviària d’alta patogenicitat. En resum, aus silvestres mortes que no ho hagin estat per acció d’un depredador. En aquests casos es procedirà a la recollida i tramesa de les mostres de cadàvers o mostres d’aus silvestres als laboratoris de referència per a la seva anàlisi. El centre on treballo, IRTA-CReSA, és el responsable de la vigilància d’aus silvestres a Catalunya, per delegació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP). La recollida de les aus s’ha de fer per personal especialitzat o bé adoptant unes precaucions mínimes de seguretat (guants, pinces, mascareta filtrant, si se'n disposa). Un punt clau de la vigilància passiva és proporcionar a la població les pautes d’actuació si troben aus mortes. Com que es tracta d’aus mortes estem davant un procés agut i fatal, i les mostres que s’analitzen habitualment són hisops traqueals i cloacals (que són les habituals vies de secreció d'excreció viral). La detecció de genoma del virus a la mostra implicarà positivitat, i infecció recent.

avian_flu_surveillance.jpgEn contraposició als programes de vigilància passiva estan els programes de vigilància activa; en aquests casos s’estableix un mostreig en aus silvestres de manera ininterrompuda al llarg de tot l’any, per intentar comprendre millor l’epidemiologia del virus. El mostreig s’intensifica en les èpoques de cria, pas migratori i hivernada. Aquest mostreig es pot fer amb captures o mostrejant aus mortes per caçadors. El nombre d’aus, la seva distribució durant l’any i les espècies implicades han de ser curosament calculades per maximitzar la capacitat de detecció. En aquests casos les mostres de referència són les mateixes; hisops traqueals i cloacals, però també se'ls pot extreure sèrum (de les aus vives) per controlar l'exposició prèvia (una mena d’històric) al virus de la grip aviària, i saber a quina soca en concret pertany.

El focus dels dos programes estan en les variants H5 o H7 dels virus de la grip aviària, que són on es troben les variants altament patogèniques per a les aus... i en algunes soques, per a humans.

De fet, la vigilància en aus silvestres s’executa també perquè els virus de LPAI poden saltar del compartiment silvestre a les aus comercials, a les granges avícoles, i un cop allà mutar a soques HPAI, sobretot aquelles amb determinants H5 i H7.

Això que acabem de comentar té la funció d’un radar, que ens informa de la possible circulació del virus a les poblacions silvestres i d’una potencial afectació a les poblacions aviàries de producció. Per tant, és una mesura preventiva, que es complementa amb plans de vigilància equivalents a les explotacions aviàries. En aquests casos, molts més controlables i quantificables, els propietaris o el personal que té cura dels animals han de notificar-ho amb urgència i descartar analíticament la presència de virus d’influença en cas de detectar algun, o més d’un, dels següents signes (tots són mesures indirectes d’un procés infecciós):

  • Caiguda del consum de pinso o aigua superior a un 20%.
  • Caiguda en la posta superior a un 5% durant dos dies consecutius.
  • Mortalitat superior al 3% durant una setmana.
  • Qualsevol signe clínic o post-mortem que suggereixi la presència de la malaltia.

Però els plans de vigilància no són la solució única per prevenir la grip aviària; hi ha tres tipus de mesures que cal utilitzar conjuntament.

avian_influenza_restricted_area.jpgEn primer lloc, les mesures de bioseguretat i vigilància, entre les quals inclouríem:

  • Posar en quarantena les granges infectades.
  • Restriccions a la circulació, moviment d’aviram en les zones circumdants a la zona afectada, ja estigui confirmada o encara amb estatus de sospitosa.
  • Estrictes mesures d’higiene com l’ús de roba de protecció i desinfecció dels vehicles que passen per zones infectades per prevenir la propagació del virus a través de fomites o equips contaminats.
  • La vigilància de les aus silvestres i de corral a les àrees circumdants a la zona afectada, ja confirmada o encara sols sospitosa.

En segon lloc, si es detecta un brot, sacrifici de les aus infectades. Actualment no hi ha una cura per a la grip aviària altament patògena i s’adopta una versió plumífera de “mort el gos, morta la ràbia”. En aquesta situació, per prevenir la propagació del virus, entrarien les accions següents:

  • Totes les aus en un lloc determinat (per exemple, una granja), on hi ha casos positius han de ser eliminades... encara que no s’hagin assajat.
  • Els cadàvers de les aus sacrificades han de ser degudament eliminats, la qual cosa es fa generalment mitjançant l'enterrament o la incineració.
  • Les aus d’explotacions a la rodalia de la zona específica afectada han de ser testades i poden ser també reglamentàriament sacrificades. El radi afectat pot ser d'uns quants quilòmetres.

En tercer lloc, per evitar una major propagació de la infecció, es pot implementar un programa de vacunació si la vacuna està quantitativament disponible tenint en compte el següent:

  • La vacunació és una estratègia de prevenció.
  • La vacunació no sempre prevé la infecció, però l’au vacunada no mostrarà simptomatologia evident ni es morirà, com sí que ho faran les aus infectades no vacunades.
  • Si una au vacunada s’infecta, o bé no excretarà virus o ho farà a nivells, quantitats molt més baixes que una au infectada no vacunada i això ajuda a aturar la circulació del virus.

La presència de virus de la grip aviària d’alta patogenicitat (Highly Pathogenic Avian Influenza, HPAI en anglès) a Catalunya i a Espanya no és molt freqüent. En principi amb els sistemes de vigilància actuals els virus HPAI circulants serien detectats però MAI en podem estar del tot segurs.

En aus silvestres, l’únic cas aïllat de HPAI H5N1 va ser el juliol del 2006 al País Basc, d’un cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) mort.

Pel que fa a aus de producció es donà un focus de HPAI H7N7 en una explotació de gallines de posta a Guadalajara (Castella-la Manxa), a finals del 2009. El 2013 es va detectar un focus d’influença aviària H7 (que té soques altament patogèniques per aus), però de baixa patogenicitat (H7N1) en una explotació de gallines reproductores a Lleida. En tots dos focus, després de la confirmació, es va delimitar una zona de protecció i una zona de vigilància per prevenir la difusió de la malaltia, així com el sacrifici de totes les aus presents a l'explotació (més de 300.000 gallines a Guadalajara; 13.000 al Segrià), la destrucció de tots els materials presents a l’explotació que poguessin vehicular el virus (per exemple tots els ous i el pinso) i la seva posterior neteja i desinfecció. No es van detectar focus secundaris en cap dels dos casos. I també tenim el brot amb H5N8 en ànecs l’any passat, a comarques gironines.

Tanmateix, totes les deteccions d’influença aviària són importants, tant les soques HPAI com LPAI. A tall d’exemple, durant el 1983 i el 1984 es va produir un brot epizoòtic als Estats Units originat pel subtipus H5N2 que va començar amb baixes taxes de mortalitat, per anar evolucionant i al cap de sis mesos arribar a taxes de mortalitat en aus del 90% perquè no es va controlar en els seus inicis. Al final calgué sacrificar més de 17 milions d’aus. O un brot de grip aviària LPAI H5N2 que començà a Mèxic el 1992 i que va acabar essent altament mortal i no pogué ser controlat fins al 1995.

I és que costa molt controlar les aus, sobretot les silvestres, i més encara netejar i sanejar una explotació perquè els virus influença poden subsistir, mantenir-se potencialment infecciosos sobre superfícies, eines i materials, les fomites. No gaire temps, però poden.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Contacta amb Divulcat