TEMES

Astronomia i calendari: la lluna plena i la Setmana Santa

Quan cau la Setmana Santa?

Quan cau la Setmana Santa enguany? Aquesta pregunta ens l’hem feta tots alguna vegada en començar l’any i en explorar aquell calendari que ens han regalat al banc. I més si s’és membre d’alguna confraria o germandat de Setmana Santa o si es vol planificar les poques vacances que es tindran abans de l’estiu. Enguany caldrà abrigar-se fort o ja podrem gaudir d’unes temperatures més suaus per no anar tan farcits de roba?

I és que la Setmana Santa i el dia de Pasqua tenen unes característiques ben especials entre les altres festes litúrgiques. Són festivitats mòbils, ja que la seua posició al calendari pot variar entre l’última setmana de març i el final d’abril. Quina és la raó última d’aquest embolic de dates? Per què no passa amb el dia de Pasqua com ocorre amb el dia de Nadal, que sempre és el 25 de desembre?

3-devallament-creu-santa-maria-taull2.jpg

Davallament de la Creu. Santa Maria de Taüll, la Vall de Boí, Alta Ribagorça. Segle XII-XIII. MNAC - Foto: Enric Marco

Els curiosos que exploren el calendari a principis d’any potser s’adonen que la lluna plena cau en Setmana Santa. Això sí, només si han mirat en aquells pocs calendaris que continuen amb l’antiga tradició de consignar les diferents llunes al llarg de l’any i no han caigut en la tendència actual de posar només imatges ben boniques i suggeridores d’on només pengen un seguit de números emmarcats sense cap més informació. Perquè molts calendaris ja no posen ni el nom del sant del dia, ni les festivitats o les fases de la Lluna.

Així, veurem que la presència de la lluna plena és consubstancial a la Setmana Santa, i aquest fet remet a la tradició jueva. L’església primitiva celebrava el dia de Pasqua al mateix temps que ho fa la Pasqua jueva o Péssah, a partir del vespre del 14è dia del mes de Nissan, amb la primera lluna plena després del dia de l’equinocci de primavera, d’acord amb l’evangeli de Sant Joan (Joan, 18, 38-39). Però aquesta coincidència de festes de dues religions diferents no agradava als estaments superiors de l’Església. A més, mentre que els jueus poden determinar fàcilment la festa de manera natural per les fases de la Lluna, ja que mantenen un calendari lunisolar, els cristians disposen d’un calendari solar, en el qual les fases de la Lluna no tenen cap paper.

I així, durant els primers segles de l’era cristiana es produïren moltíssimes controvèrsies per determinar la data exacta de la Pasqua. Mentre les esglésies orientals mantenien el dia de Pasqua el 14è dia del mes de Nissan, d’acord amb la tradició jueva, les esglésies occidentals, com ara la de Roma, la traslladaren al diumenge més pròxim. Les disputes eren virulentes, amb amenaces d’excomunicació incloses. Ja en el concili d'Arle de l'any 314, es va obligar tota la cristiandat a celebrar la Pasqua el mateix dia, i que aquesta data hauria de ser fixada pel Papa, que enviaria epístoles a totes les esglésies del món amb les instruccions necessàries. Però amb la dificultat de les comunicacions d’aquells temps, no totes les congregacions feren cas d’aquesta exigència o ni tan sols se n’assabentaren.

Aleshores, per tant, va caldre arribar a un compromís més ferm. En el primer concili de Nicea, l’any 325, es va fixar un criteri per determinar el dia de Pasqua, independentment del costum jueu. L’emperador Constantí mateix va presidir i dirigir aquestes discussions.

4-cesare_nebbia_concili_de_nicea_15602.jpg

Concili de Nicea, de Cesare Nebbia, 1560. Fresc a la Capella Sixtina, el Vaticà - Imatge: Wikimedia Commons

A partir d’aquest concili el dia de Pasqua va quedar determinat, explicant-ho de manera senzilla, "com el primer diumenge després de la primera lluna plena que ocorre en o després de l’equinocci de primavera".

Tanmateix, aquesta definició senzilla, plenament astronòmica, no era útil per a l’Església. No hi havia rectors astrònoms mirant el cel per observar com la Lluna transitava a través de les fases al llarg de l’any. Així que l’Església usava una taula especial, l’epacta, on es detallen, a partir del primer de gener, les fases d’una Lluna fictícia, l’anomenada lluna eclesiàstica, que es produeixen, més o menys, al mateix ritme que les fases reals de la Lluna astronòmica.

D’aquesta manera les regles eclesiàstiques per determinar el dia de la Pasqua cristiana queden fixades com:

1. L’equinocci de primavera es fixa el dia 21 de març.
2. El dia de Pasqua serà el primer diumenge després de la primera lluna plena eclesiàstica que ocorre en o després de l’equinocci de primavera.
3. Aquesta lluna plena eclesiàstica ocorre el catorzè dia després d’una lluna nova eclesiàstica tabulada.
4. Si el dia de Pasqua coincideix amb el dia de la Pasqua jueva es tria el diumenge següent.

Amb aquesta elecció el Diumenge de Pasqua caurà sempre entre el 22 de març i el 25 d’abril, ambdós inclosos. Hi ha, per tant, una diferència de la definició de la Pasqua amb l'ús de fenòmens únicament astronòmics perquè, per exemple, el dia de l’equinocci de primavera pot caure realment entre el 20 i el 21 de març. De fet, els últims anys l’equinocci ha sigut el dia 20. També és cert que les fases de la Lluna real poden no coincidir amb les fases tabulades de la Lluna eclesiàstica. Tanmateix, aquestes petites diferències donen diferents dates per al dia de Pasqua només en uns pocs casos i, per simplicitat de tractament, considerarem que les fases lunars de tots dos sistemes són iguals, llevat de casos singulars.

Tota aquesta definició del dia de Pasqua té, però, un punt feble. Es basa en la posició inamovible del dia de l’equinocci de primavera, moment en què comença la primavera en l’hemisferi nord i la tardor en el sud, fixat en el 21 de març.

En el calendari julià, instaurat per Juli Cèsar l’any 45 aC i plenament vigent el 325, l’any del concili de Nicea, cada any civil de 365,25 dies (mitjana de 3 anys comuns de 365 dies i un de bixest de 366 dies) excedia en 11 min i 14 s de l’any solar astronòmic real de 365,2422 dies, de manera que cada 128 anys el dia de l’equinocci es retardava 1 dia.

L’any 1582 el desfasament ja era de 10 dies i, com que aquesta anomalia afectava el dia de Pasqua, el papa Gregori XIII va promulgar la reforma del calendari en la butla pontifical Inter Gravissimas per solucionar-ho. S’eliminaren alguns anys bixests (de 366 dies) convertint-los en anys comuns (de 365 dies), de manera que el nou any gregorià, vigent actualment, passà a tindre 365,2425 dies (mitjana de 303 anys comuns i 97 bixests), només a 0,0003 dies de l’any solar astronòmic real. Per recuperar la posició correcta de l’equinocci de primavera va caldre eliminar els 10 dies que hi havia de més i es passà directament del 4 d’octubre al 15 d’octubre de 1582. Per això, Santa Teresa de Jesús, que va morir justament aquell 4 d’octubre, no va ser enterrada fins al 15 d’octubre, l’endemà. I la seua festa se celebra precisament el dia 15.

5-inter-grav.jpg

Primera pàgina de la butla papal Inter Gravissimas del papa Gregori XIII. 1582 - Imatge: Wikimedia Commons

La determinació de la data de la Pasqua és una faena prou complexa i, per aquesta raó, diversos matemàtics han creat algorismes per calcular-la de manera senzilla. Carl Friedrich Gauss, el gran matemàtic alemany, és l’autor del sistema de càlcul més utilitzat.

El dia de Pasqua és una festivitat religiosa mòbil, però moltes d’altres també ballen al calendari a causa de la seua relació amb aquesta. Així tenim:

  • Dimecres de cendra (final del Carnaval): 46 dies abans de Pasqua
  • Diumenge de Rams: 7 dies abans de Pasqua
  • Dijous Sant: 3 dies abans de Pasqua
  • Divendres Sant: 2 dies abans de Pasqua
  • Dissabte Sant: 1 dia abans de Pasqua
  • Dilluns de Pasqua: 1 dia després de Pasqua
  • Sant Vicent Ferrer: primer dilluns 8 dies després de Pasqua
  • Ascensió: 40 dies després de Pasqua
  • Pentecosta o Pasqua Granada: 50 dies després de Pasqua
  • Corpus Christi: 60 dies després de Pasqua

Hem començat amb una pregunta que semblava fàcil, però, per resoldre-la de manera definitiva, hem hagut de menester de la intervenció de papes, emperadors i, fins i tot, de l’anomenat príncep dels matemàtics, el gran Gauss. No era, per tant, una pregunta estúpida.

La Setmana Santa d’enguany se celebra entre el 3 d’abril (Dilluns Sant) i el 7 d’abril (Divendres Sant). El dia de Pasqua serà el diumenge 9 d’abril. Això és així, com espere que hàgem comprés després de la lectura d’aquest text, perquè la lluna plena després de l’equinocci de primavera, fixat el 21 de març, serà el 6 d’abril, Dijous Sant. Per tant, el diumenge següent se celebra la Resurrecció de Jesucrist, que des del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme.

La Setmana Santa, juntament amb el dia de Pasqua, són festes molt arrelades en la cultura popular del nostre país i ara hem vist que també ben relacionades amb els moviments del cel. El cel, la terra, la gent, uns dies per recordar les nostres connexions còsmiques i la germandat entre les persones.

Contacta amb Divulcat