Aurores a Catalunya?

Les aurores són un dels fenòmens més atractius que podem observar al cel. Aquest fenomen lluminós, lligat a l’activitat solar, es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars i, per tant, no és gaire habitual poder observar-lo a casa nostra.

Però el cap de setmana del 10-12 de maig, sí que es varen poder veure aurores arreu de Catalunya (a Prades, al Montsec, al cap de Creus, a la Cerdanya, etc.) i les xarxes es van inundar d’imatges.

Timelapse de 300 exposicions de 10 segons de l'aurora vista a Catalunya des de l’Observatori del Montsec (Noguera) el 12 de maig de 2024 – Imatge: Institut d’Estudis Espacials de Catalunya

Com es produeix aquest fenomen?

Les aurores, com ja s’ha dit, són fenòmens lluminosos que es produeixen al voltant dels pols magnètics nord i sud de la Terra, entre els 60º i 70º de latitud (el que es coneix com a ovals aurorals), per l’arribada de partícules provinents del Sol després que es produeixi una ejecció de massa coronal (CME), és a dir, una gran expulsió de plasma i camp magnètic de la corona solar. Si voleu més informació sobre l’activitat solar, us convido a visitar l’article La meteorologia espacial.

Quan aquestes ejeccions de massa coronal arriben a la Terra (uns dos dies després, segons la seva velocitat), si el camp magnètic interplanetari que les acompanya està orientat en direcció sud (IMF Bz negatiu) es produeix la reconnexió amb el camp magnètic de la Terra afavorint l’entrada de partícules energètiques provinents del Sol a l’atmosfera terrestre i generant, entre altres efectes, les ben conegudes aurores. Com més negatiu sigui aquest valor del Bz, més intensa és la tempesta geomagnètica. 

Aquest valor del camp magnètic interplanetari no es pot mesurar fins que l’ejecció de massa coronal arriba al satèl·lit de la NASA ACE (Advanced Composition Explorer), que es troba al punt d’equilibri entre el Sol i la Terra a 1,4 milions de quilòmetres de la Terra, fora de la magnetosfera. És en aquest moment quan es pot saber si la tempesta geomagnètica serà més o menys geoefectiva, o sigui més o menys intensa i que generi més o menys efectes, entre els quals, les aurores.

Aurores a Catalunya, latitud 40º-42º

Coneixent la teoria de la seva formació, la pregunta que molts s’han fet és: per què es van poder veure aurores a casa nostra si estem tan lluny dels pols?

La resposta es troba en el fet que les grans tempestes geomagnètiques, generades per valors molt elevats però negatius del camp magnètic interplanetari, expandeixen els ovals aurorals lluny dels pols, de manera que es pot veure l’aurora a latituds molt més baixes, com les de Catalunya.

Així, la nit de divendres a dissabte, el Bz va arribar a valors de –40nT, fet que va afavorir l’entrada de partícules provinents del Sol, produint una tempesta geomagnètica intensa que va fer que l’oval auroral es desplacés cap a latituds més baixes i que va permetre l’ocurrència d’aurores a latituds com la nostra.

Per contra, la nit de dissabte a diumenge, el Bz es va mantenir positiu o superior a -10 nT, i per això no es van repetir aurores a Catalunya.  

És clar que les tempestes geomagnètiques poden tenir efectes indesitjats, perquè poden afectar les comunicacions interrompent els senyals de ràdio i, fins i tot, desactivant satèl·lits o generant sobretensions a la xarxa elèctrica. Per exemple, la tempesta solar del 1989 va afectar la xarxa elèctrica del Quebec deixant la regió a les fosques durant 9 hores i el 2022 es va produir la pèrdua de 38 satèl·lits Starlink, per anomenar alguns dels seus efectes.

Imatge obtinguda pel satèl·lit de la NASA SDO (Solar Dynamics Observatory) de la fotosfera solar del 9 de maig on es pot veure el grup de taques responsable de l’activitat solar que va afectar la Terra el cap de setmana del 10 al 12 de maig.

I, tornarem a veure aurores?

El Sol està ara arribant al seu màxim d’activitat, que es preveu que sigui el 2025, per tant, la probabilitat que succeeixin esdeveniments com aquest és més alta. Els darrers dies el Sol ha continuat emetent fulguracions solars però no han anat acompanyades d’ejeccions de massa coronal, per la qual cosa no hi ha previsions de tempesta geomagnètica en els dies propers a la publicació d’aquest article.

Tanmateix, si la regió activa que ha generat aquesta tempesta solar encara ho està quan el Sol hagi completat una rotació sencera, en aproximadament 27 dies després del 9 de maig, podria tornar a haver-hi activitat solar i produir-se noves aurores a mitjans de la segona setmana de juny. Però per assegurar això, s’haurà d’anar seguint l’activitat solar i l’evolució de la taca solar que ha generat aquesta activitat.

Així, si es confirma l’activitat solar, i es preveu de nou una tempesta geomagnètica intensa, per saber la possibilitat de veure aurores a Catalunya us convido, en primer lloc, a mirar el valor del camp magnètic interplanetari i, en segon lloc, a triar un lloc fosc, sense contaminació lumínica.

Recordeu que els valors del camp magnètic interplanetari han de ser inferiors a –30 nT o més, perquè hi hagi possibilitats de veure aurores a latituds més baixes de lo habitual. El valor d’aquest paràmetre, que el proporciona el satèl·lit ACE uns 30-40 minuts abans que l’ejecció de massa solar arribi a la Terra, el podem seguir a https://www.swpc.noaa.gov/products/ace-real-time-solar-wind o https://www.swpc.noaa.gov/.