Cap a Europa també en català

Recreació artística de la superfície de la lluna Europa sobrevolada per la sonda - NASA/JPL-Caltech.

La pròxima missió a Europa, el segon satèl·lit de Júpiter, l’Europa Clipper de la NASA, serà llançada d’ací a sis mesos, el 10 d’octubre de 2024. I per primera vegada en una missió enviada a l’espai, s’hi ha inclòs el català com a representant de les llengües de la Terra en una placa commemorativa que recorda la connexió que ens lliga, com a habitants del nostre planeta, amb la lluna gelada.

Europa és una lluna singular. La seua coberta de gel li dona un aspecte diferent, les línies rectes o corbades de la superfície són esquerdes de les clapes de gel, en un sistema caòtic gelat molt semblant a l’Antàrtida terrestre.

Però Europa és molt més que un satèl·lit congelat. Fa anys es va descobrir que sota la coberta de gel d’uns 50 km de gruix s’hi amaga un oceà, un món líquid d’aigua salada. Sembla que les marees del gegant Júpiter, l’astre que domina el sistema, remouen periòdicament l’interior de la lluna, cosa que li proporciona una calor interna suficient per mantenir l’aigua interna en fase líquida.

Potser aquest entorn europeu és molt semblant al que presentaven els oceans primitius de la Terra, amb fumaroles d’aigua calenta, provocant un ambient favorable a l’aparició de la vida. Per aquesta analogia la lluna Europa ha estat en el punt de mira dels científics per tractar de determinar si hi ha traces biològiques, encara que siguen microscòpiques.

La NASA i altres agències espacials somien en l’exploració de la lluna, foradar la dura capa de gel i soltar-hi minirobots submarins per buscar possible vida en aquest món aquàtic.

Actualment, però, només podem estudiar Europa des de l’exterior. Des de l’òrbita també s’hi poden trobar proves d’una possible vida interna, sobretot després d’haver descobert que la lluna jupiteriana emet dolls d’aigua cap a l’espai pròxim, com una mena de guèisers gegantins. Aquesta aigua vessada a l’espai contindrà, potser, el secret més ben guardat, però segur que ens lliurarà valuosa informació de l’interior. Una missió espacial per estudiar i recollir mostres del material d’aquests dolls és, per tant, necessària.

Aquesta serà la feina de la pròxima missió a la lluna gelada, l'Europa Clipper de la NASA que serà llançada d’ací a sis mesos, el 10 d’octubre de 2024.

Quan arribe, allà pel 2030, Europa Clipper se situarà en òrbita del planeta Júpiter i és previst que realitze uns 50 sobrevols sobre la lluna Europa. Per estudiar aquest satèl·lit de prop disposa de 10 instruments científics, des de diverses càmeres, detectors tèrmics, espectroscòpia ultraviolada, magnetòmetres per a l’estudi del camp magnètic, etc.

En aquests sobrevols la nau espacial aconseguirà mesures detallades per determinar si Europa podria tenir condicions adequades per a la vida. Realment, Europa Clipper no és una missió de detecció de vida; el seu principal objectiu científic és determinar si hi ha llocs sota la superfície de la lluna que puguen corroborar-ho.

Però la missió Europa Clipper és molt més que una missió científica. També disposa d’una part dedicada a la connexió que ens lliga, com a habitants de la Terra, amb el nostre entorn còsmic. Hi ha una tradició en l’agència espacial nord-americana de portar a bord missatges inspiradors de la Terra, des de la placa que duen les naus Pioneers i el disc d’or de les naus Voyager, fins a gravats portats a bord dels receptors mòbils (rovers, en anglés) de Mart de la NASA. Ara, atés que la NASA envia una nova missió des d’un món oceànic (la Terra) a un altre (Europa), la nau espacial Europa Clipper continua amb aquesta tradició, inspirant interés i connexió global a través del seu viatge.

L’aigua és l’element que lliga els dos cossos celestes. Aquest fet va portar els científics de la missió a dissenyar un recordatori, una petita placa, feta de metall de tàntal d’un mil·límetre de gruix i una àrea de 18 per 18 centímetres, situada sobre l’estructura que protegirà l’electrònica de la nau de la radiació nociva de Júpiter.

Costat intern de la placa muntada a Europa Clipper: poema d’Ada Limón “In Praise of Mystery: A Poem for Europa”, NASA/JPL-Caltech.

En la cara interna de la placa (no visible des de fora) s’hi podrà llegir, l’equació de Drake, el poema de la poeta nord-americana Ada Limón, un dibuix que representa el sistema jovià amb els noms de 2,6 milions de persones en un microxip, un homenatge al científic planetari Ron Greely, i les línies d’emissió de ràdio conegudes com el Forat d’aigua, una banda especialment silenciosa de l’espectre electromagnètic d'entre 1.420 i 1.662 megahertzs, corresponent a longituds d’ona de 21 i 18 centímetres, respectivament. És una freqüència d’observació molt utilitzada en radioastronomia.

La cara externa de la placa d’Europa Clipper presenta formes d’ona que són representacions visuals de les ones sonores formades per la paraula aigua en 103 idiomes. NASA/JPL-Caltech.

La cara externa és un recordatori del món aquàtic que envia la sonda, un món divers, amb milers de llengües i cultures, en què l’element aigua ens uneix pels mars i rius, i sense la qual no som res. S’hi ha imprés una representació visual de la paraula aigua en 103 llengües terrestres, al voltant del símbol central que representa el signe aigua en el sistema de signes nord-americà. La selecció de llengües ha estat feta per lingüistes que han tractat de recollir tot el ventall de famílies de llengües humanes el més ampli i inclusiu possible. Les gravacions d’àudio d’aquestes paraules estan inscrites a la placa com a formes d’ona: representacions visuals de cada so.

I si no vaig errat, per primera vegada s’hi ha inclòs el català com a llengua representant de la Terra en una missió enviada a l’espai. Ho podeu veure, en aquest enllaç, si engegueu el Waveform generator i cerqueu la dicció catalana de la paraula aigua. Segons Joan Anton Català, ha estat gràcies a l'Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i un dels investigadors punters a escala mundial en exoplanetes, que els ha enviat la seua locució.

L’extens equip que ha dissenyat la missió Europa Clipper té previst que aquesta s’inserirà en el sistema de Júpiter en 2030. La missió primària de l’exploració de la lluna Europa és previst que dure quatre anys, però, com moltes vegades passa, potser es prolongarà més enllà si hi ha pressupost i si els resultats obtinguts són extraordinaris.

En continuarem parlant quan s’aproxime el dia de l’enlairament.