Ciència verda al continent blanc

La ciència és una eina necessària per al desenvolupament de la humanitat, però també per a la protecció del medi ambient. Com qualsevol activitat humana, la ciència també genera una petjada ecològica que sovint queda enormement compensada pels beneficis que se’n treuen, com pot ser la protecció d’un espai o unes espècies. Malgrat tot, no ens hem d'eximir de les nostres responsabilitats; els científics tenim el deure d'intentar reduir l’impacte que generem en el medi. Aquesta afirmació és especialment vital en els llocs més pristins del món, com és l'Antàrtida.

Mantenir la ciència al continent blanc és indispensable per tal d’incrementar els nostres coneixements dels mecanismes geofísics i biològics que regeixen la Terra. Aquests coneixements, com ja hem explicat, acaben redundant en una millora de la protecció ambiental del continent. Però també és molt important buscar mètodes i desenvolupar tecnologies que ens permetin fer ciència amb un mínim d'impacte.

Científics del projecte SENTINEL instal·lant aparells de mesura de la contaminació a l'illa de Livingston, Antàrtida

El Trineu del Vent com a substitut de grans combois de camions polars

Fins ara, per fer ciència a dins del continent antàrtic eren necessaris o bé usar vols que portessin els científics a la zona d’interès, o bé utilitzar grans combois de camions polars, on al voltant del 80% del pes que transporten és en forma de combustible per al mateix comboi. Tot i que continuaran sent necessaris per a certes tasques, una bona part d’aquest impacte es pot minimitzar. Ho ha demostrat l’explorador Ramón Larramendi, que ha dissenyat un vehicle polar que utilitza uns enormes estels per moure’s, usant únicament la força del vent com a combustible. Aquest vehicle ha estat àmpliament instrumentalitzat durant la passada campanya antàrtica en una expedició anomenada Antàrtida Inexplorada, en què va ser capaç d’arribar fins al segon punt més alt de l’Antàrtida, el dom Fuji.

El nostre grup d'investigació MICROAIRPOLAR, un grup multidisciplinari en què participen investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid i de l'Agència Estatal de Meteorologia, hem contribuït a instrumentalitzar aquest vehicle instal·lant-hi captadors de microorganismes i una estació meteorològica única al món. El repte que ens plantejàvem era poder construir uns instruments molt robustos, que fossin capaços d’aguantar temperatures pròximes als 50 ˚C sota zero i als cops que rebia el vehicle al pas pels zastruguis, les irregularitats del terreny antàrtic. Després de moltes proves vàrem ser capaços de dissenyar ambdós instruments i enviar-los al continent antàrtic per prendre mesures.

El Trineu del Vent aturat mentre es prenen mesures científiques per a diferents projectes / Autor: Hilo Moreno

Per què portar una estació meteorològica al mig de l’Antàrtida?

L’Antàrtida és el continent amb menor densitat d'estacions meteorològiques del món. Les estacions són essencials per tal d'inicialitzar els models meteorològics i climàtics que després s'utilitzaran per fer les previsions del temps. També són útils per avaluar aquests models o per contrastar com canvia el clima de la Terra. Per tant, aquest vehicle ens ofereix una possibilitat perfecta per poder incrementar les observacions allà on siguin necessàries, amb un impacte mínim en emissions de carboni a l’atmosfera.

Recentment, l’Associació Americana de Meteorologia (AMS, en les seves sigles en anglès) s’ha fet ressò de la innovació que implica aquest prototip, publicant un article en la seva revista insígnia on s’expliquen els reptes a què es van haver de fer front per tal d’obtenir aquestes mesures. Aquest projecte s’emmarca dins de l’Any de la Predicció Polar (YOPP, en les seves sigles en anglès) declarat per l'Organització Meteorològica Mundial, que pretén generar una millora significativa en les prediccions a les zones polars mitjançant l’increment dels sistemes d’observació en aquests àmbits.

Voldria acabar amb l'última frase de l’article, que és una proposició de com pot evolucionar la ciència a l’Antàrtida i que diu: “El creixent interès per les regions polars, que recentment ha emergit degut als reptes que ens imposa el canvi climàtic, requerirà un increment en la quantitat i qualitat de les dades, obtenint-les quan sigui possible a través de mètodes econòmicament assequibles i ambientalment sostenibles.”

Referències:

Gonzalez, S., M. Bañon, J.V. Albero, R. Larramendi, H. Moreno, F. Vasallo, P. Sanz, A. Quesada, i A. Justel, 2019: Weather Observations of Remote Polar Areas Using an AWS Onboard a Unique Zero-Emissions Polar Vehicle. Bull. Amer. Meteor. Soc., 100, 1891–1895, https://doi.org/10.1175/BAMS-D-19-0110.1