Diabetis i migranyes, a la recerca d’una relació

Les persones que reben tractament per a la diabetis pateixen menys migranyes. Aquesta seria la conclusió d’un estudi noruec, sense cap comentari afegit, sense matisos. Serviria per a un titular, però deixaria a l’aire diverses qüestions. De quina forma s’ha establert? Hi ha una raó que ho expliqui? Pot ser una pura casualitat?

La necessitat de donar notícies i fer-ho de manera ràpida i breu, cridant l’atenció del públic, afavoreix les frases contundents i porta a oblidar les puntualitzacions. Si s’ofereix un titular i en el text es plantegen dubtes sobre la seva validesa, estem enganyant el lector per atreure’l. Si posem massa condicionals en el titular, el lector pensarà que no hi ha res gaire consistent. Si una correlació com aquesta no queda prou clara o no se’n coneix la causa, té sentit explicar-ho?

En té, perquè precisament són els dubtes i els matisos allò que fa tan interessants molts estudis mèdics. L’estudi a què fèiem referència és obra d’un equip noruec encapçalat per Ippazio Antonazzo, de la Universitat de Bergen, i s’ha publicat a la revista Cephalalgia.

Als anys 70 ja es va constatar que la gent que patia diabetis solia queixar-se menys de migranyes que la població general. Faltaven estudis sistemàtics. Els investigadors van incloure a la recerca tots els noruecs vius l’1 de gener del 2004. Gràcies a la base de dades que registra totes les prescripcions, van identificar les persones que havien desenvolupat diabetis 1, diabetis 2 o migranyes en els deu anys següents –vora 8.000 persones amb diabetis 1 i 93.600 amb diabetis 2. I els resultats mostraven que, efectivament, la gent tractada de diabetis tenia menys risc de patir migranyes, tant si era del tipus 1 com del 2.

Quines raons hi podia haver? Quins factors hi podien influir? D’entrada, les dades es van ajustar per edat, sexe i nivell educatiu, per evitar que algun d’aquests elements ho desvirtués. Per tant, el menor risc de migranyes no depenia d’això.

Els investigadors apunten possibles causes. Una seria que la diabetis causa lesions en els nervis i això podia fer menys sensibles al dolor de la migranya als que la pateixen. Així, no en tindrien menys, però els provocaria menys molèsties. Una altra possible causa seria que el tractament per a la diabetis també fos útil per a la migranya. O bé que alguna característica genètica que predisposa a la diabetis protegeix contra la migranya. Precisament alguns estudis han detectat en els que pateixen migranya una mutació relacionada amb la sensibilitat a  la insulina, l’hormona que en els diabètics no es produeix en nivells adequats. Hi hauria una quarta possibilitat que sembla descartada: que no hi hagués relació causa-efecte i que simplement es donés la correlació per atzar.

Les tres primeres coses són ben diferents, perquè en el primer cas la migranya simplement es notaria menys, en el segon indicaria que potser un tractament antidiabètic es podria aplicar a les migranyes i en el tercer podria induir a buscar l’efecte i el mecanisme que provoca la mutació en el gen.

Amb tants dubtes, val la pena explicar l’estudi i la seva primera conclusió? Crec que sí, sempre que s’exposin tots aquests matisos. Perquè així es fa palès que la relació entre dos fets –patir diabetis i tenir menys risc de migranyes- es pot deure a diverses causes i que esbrinar quina és la vertadera pot dur a avenços concrets. D’entrada, comprendre millor alguns mecanismes patològics. Però també constatar que tractaments ja existents per a una malaltia poden ser útil en una altra. Però que, en tot cas, com diuen els autors, calen més dades i ara com ara no hi ha raons per establir o canviar teràpies.

Tot i la prudència que s’ha de tenir, la ciència no ha de ser notícia només quan les conclusions són clares i incontrovertibles. Amb diabetis, menys risc de migranyes? Probablement sí, potser no i, en tot cas, no se sap per què. El dubte, en ciència, també té un efecte didàctic important.